Fa sis anys, visitava per primera vegada, un curiós museu, únic a tota Espanya, segons tinc entès, el "MUSEU DEL PANY I LA CLAU"; us recordo aquella notícia:
http://nasdelalluna.blogspot.com/search?q=la+clau+i+el+duro
El proppassat 27 de juliol d'enguany vam repetir aquella visita, al saber que el seu fundador, Jaume de Bargas, havia ampliat el contingut del museu, no el continent; l'espai és el mateix, però encara més ben aprofitat.
Seguim esperant, que Calafell, apreciï i entomi la donació d'aquest serraller, i destini un espai adient, per encabir i de ben segur, ampliar, la col·lecció que l'emprenedor Jaume de Bargas va decidir crear en el moment que va penjar el davantal de treball com a serraller i va jubilar-se.
Són oportunitats que no sorgeixen sovint, i jo penso que, a Segur de Calafell, li donaria un interès afegit disposar d'aquest museu de manera oficial, i ubicat en un lloc adequat, i sumaria interès cultural als motius de visita a la dita població.
Conservar la memòria del ferro, de la serralleria, de l'art de la forja, és tan important com conservar les pedres i tot allò que ve del passat i està en curs de desaparèixer, i que ha estat elemental en el desenvolupament de la civilització.
Mentre l'Ajuntament, ocupat com està amb tants de problemes i assumptes urgents, no troba el moment de posar-se a valorar l'interès d'aquest oferiment, Jaume de Bargas resta alerta, per si alguna altra població es mostra receptiva a la seva voluntat de donació, i posa l'espai adequat perquè el museu pugui ser engrandit i visitat amb totes les facilitats, i d'una manera oficial.
Amb motiu d'aquesta segona visita, vam pensar que seria bonic fer un recull de poemes que parlessin, d'alguna manera, del pany i la clau, ens vam posar a cercar i en vam trobar forces, vam demanar als poetes i als amics si volien escriure algun vers sobre el tema i ens van respondre enviant-nos un munt de poemes. Alguns van venir el dia 27 i el van recitar, altres no van poder venir, però, en el museu restarà el seu poema.
Alguns d'aquests poemes els recollim aquí:
Vaig començar per uns apariats que pretenien ser una auca, en vaig fer aquests 9 :
AUCA DEL PANY I LA CLAU
En els temps més antics
ja tenien neguits
si els furtaven la fruita
o els ous per fer la truita
I algun il·luminat va dir
"això ha d'estar tancat"
I van posar-hi tanques
construïdes amb branques.
Però algú es va endur la maça,
i després una tassa...
Pensà la solució
el més vell del racó:
"Tot a dins de la casa
i una clau com espasa"
La clau, com gos lleial,
va posar punt final.
I grossa com matraca
tothom la duia al coll
o en una gran butxaca.
Maica Duaigües
Juliol 2019
Com que una auca sense dibuixos, ni es auca ni és res. vaig demanar a l'artista del còmic; Rosa Maria Esteller, si volia fer els dibuixos, amb la seguretat de que serien encantadors, com així ha estat.
 |
| AUCA DEL PANY I LA CLAU, de ROSA MARIA ESTELLER |
Rosa Maria ha versionat els 9 apariats inicials convertint-los en 12, afegint, retallant, i així ha aconseguint una veritable auca.
Trobareu una paraula interpretada de manera diferent, on jo dic "maça" (martell), Rosa Maria ha interpretat "massa" (de farina i aigua), no hi ha per tant falta ortogràfica en cap de les dues paraules, ambdues són correctes, depen del sentit que se li vulgui donar.
 |
| Poema de Karme Espart Roca |
PANY DE COR
Del pany del meu cor
tu en tens la clau,
sempre que vulguis
seré el teu esclau.
Poema de Toni Freixes
Juliol 2019
LA CLAU MÀGICA
La clau màgica,
pot obrir totes les portes,
bones, del món,
i pot tancar
totes les portes dolentes.
Poema de Maria Prieto Arconada
10 anys d'edat - juliol 2019
juliol 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada