ENTREVISTA ALS COMPONENTS DEL GRUP DE TEATRE "EL TRIANGLE"
EL TRIÀNGLE; 40 ANYS FENT BARRI
El grup de teatre El Triangle, va néixer amb bona estrella. D'inspiració poètica sota la mirada complaguda de Pere Quart. Es va engreixar amb tantes i tants enamorats del teatre que li han insuflat el seu caràcter. I, avui, parlar de EL TRIANGLE, és parlar també d'una Associació de Veïns lluitadora, artesanal, artística i acollidora. I és, també i per tot això, parlar, del Barri de Sant Antoni. 40 anys de dedicació mereixen moltes paraules. I avui, volem recollir les paraules d'aquestes persones, homes i dones, plens d'il·lusió, que es diuen: EL TRIANGLE, que es va fer gran sota la batuta apassionada, enèrgica, i a l'hora bondadosa, de Sílvia Oliver.
5 preguntes breus, per a tots les mateixes, a fi de conèixer la persona que s'amaga darrere del personatge:
1 – Per què fas teatre?
2 – A què et dedicaves abans, o et dediques ara, quan no estàs fent teatre?
3 - Quins entrebancs has trobat o trobes en la teva dedicació al teatre?
4 - Quines tasques o funcions has fet dins l'àmbit del teatre?
5 - Quin paper t'agradaria interpretar o quina tasca fer en el teatre, que encara no hagis fet?
RESPOSTES DE SÍLVIA OLIVER:
1 – Per influència del pare, ell estimava el teatre, i, del teatre, admirava, sobre tot Molière, aquell home del S.XVII, que escrivia, actuava i dirigia, i que, pràcticament, es pot dir que va morir a l'escenari. Doncs, al pare, li hauria agradat ser Molière. Ell, el pare, em va saber transmetre aquesta passió pel teatre, i ja ho veus...40 anys!
2 - Jo treballava en una escola, i, a l'hora ja havíem començat l'aventura del TRIÀNGLE. En traspassar el meu marit, em va canviar una mica la vida. Vaig abandonar el treball de fora de casa, i em vaig abocar a la creixença de les meves tres nenes, tenint cura de les dues àvies, de la casa, i no deixant mai, mai, el teatre, transmetent també a les filles aquesta il·lusió que els venia de l'avi.
3 - Quan més gran et fas, més entrebancs tens, vols donar la talla com sempre has fet, i el cos no et segueix, et falla la veu, la memòria..., tot i així vas agafant papers més a la teva mesura, t'hi esforces molt, perquè el “cuc” del teatre et segueix rossegant sempre, però trobes a faltar aquella facilitat d'abans. Pel que fa a la família, mai de la vida m'han posat entrebancs, el meu marit hi participava, i les filles han mamat aquest ambient. Per part de l'Administració, tampoc he tingut mai problemes, tinc una relació excel·lent amb l'SGAE, perquè soc molt curosa respectant els drets d'autor, tampoc les autoritats mai no s'han ficat amb nosaltres, tot al contrari, tan era que al govern hi fos Jordi Pujol com Pasqual Maragall, eren persones que valoraven la cultura i reconeixien la tasca formativa del teatre.
4 - Sobre tot, he interpretat, però també he dirigit, i no cal que et digui les vegades que he fet de secretària, taquillera, camàlic, que he muntat i desmuntat..., en fi, tant jo, com els qui vam començar, ho fèiem pràcticament tot; no hi havia més remei!
5 - Ambició personal, no n'he tingut mai, però ambició de grup, sí, i aquesta s'ha acomplert ara, quan en Xavier Berrando ens ha escrit una obra, expressament per a nosaltres, adaptat-se a les nostres edats i característiques. I encara em queda la il·lusió de fer algun personatge en una obra de Chéjov, n'he dirigit alguna, però sense actuar-hi.
MAICA: Ja friso per veure la propera obra, Sílvia!
ROSA GÓMEZ
1 – Perquè m'ho passo força bé! A més, m'agrada molt treballar en equip i el teatre és, fonamentalment, un treball en equip. I també m'agrada perquè en el teatre he fet i segueixo fent, grans amistats. Pero, encara hi ha un motiu anterior, i és que els meus pares havien fet teatre de joves, potser ho porto a la sang...
2 - Durant molts anys vaig combinar la meva feina en una empresa de transports marítims, amb la meva afició a fer teatre.
3 - L'entrebanc més gran és aconseguir aprendre de memòria un paper molt llarg, com per exemple, la meva Poncia de La Casa de Bernarda Alba, em va demanar molts i molts assajos, i al final ho vaig aconseguir.
4 - He fet una mica de tot, però m'he especialitzat en dur els comptes, i en la comunicació interna i també la de portes en fora, amb el públic, etc.
5 - No ho he pensat mai, però, ara que ho dius..., mira, ja que he fet la Poncia, que ja és un personatge de molt de pes, ara m'agradaria tancar el cercle amb la Bernarda.
MAICA: Moltes gràcies, Rosa, ja hem acabat.
ROSA: Si?, ara que ja m'estava engrescant
CARME TÀRRAGA (Una de les fundadores del TRIÀNGLE)
1 - Perquè m'agrada la relació social que implica, els contactes amb la gent, els vincles d'amistat i afectius que es generen, i... els sopars!
2 - Era mestra, i, encara que assajàvem a la nit, i tot i que acabéssim a les tantes, érem joves, i, en acabar l'assaig, encara ens anàvem a prendre alguna cosa. Sempre m'ha agradat sortir de nit.
3 - No he tingut mai cap entrebanc, ho feia voluntàriament, si hagués tingut entrebancs, hauria deixat de fer-ho.
4 - He fet d'apuntadora, actriu, ajudanta de direcció, correctora lingüística (a fi de que hi hagués sempre una dicció correcta), també he fet d'escarràs, de netejadora...
5 – Una cosa que no he fet mai és dirigir, i sí, m'agradaria com a experimentació, perquè és un pas a l'altra banda de la frontera.
MAICA: Ho direm als Reis.
JULI HERNÁNDEZ
1 – Perquè m'agrada, dona oportunitat a assumir moltes identitats diferents. Amb aquesta activitat també ocupo un temps que em va quedar lliure al prejubilar-me. La primera obra en la que vaig intervenir va ser Lisístrata. Penso que pujar a l'escenari és un privilegi.
2 - Quan treballava era impossible fer res més, tenia totes les hores ocupades. Va ser en prejubilar-me que la dona i les filles van tenir la idea d'apuntar-me al teatre. M'hi van ficar elles! Des de llavors he compaginat el teatre amb cuidar els nets, col·laborar en la casa, ajudar a la dona...
3- En general, en el teatre amateur hi ha molts egos, ho he vist en algunes petites companyies, no és el cas del TRIANGLE, en el que predomina l'estimació i el respecte. Però, em crida l'atenció la senzillesa i humilitat dels més grans, i ara penso en la Inma Colomer, que, tot i sent una gran figura del teatre, ens tracte a tots com a iguals.
4 - Al principi vaig col·laborar amb un dels fundadors, Joan Pla, amb l'escenografia, també he actuat, i, repeteixo, pujant a l'escenari, ja em sento completament satisfet.
5 - La finalitat de l'actor és interpretar, i dintre d'això, jo escolliria sempre de fer comèdies, que la vida, en sí, ja és un drama, i hem de riure, i no plorar!
MAICA: I nosaltres volem riure amb tu, Juli.
LAIA BONELLS
1 – Per tradició familiar; pare i mare fent teatre. Jo m'hi vaig posar desde ben joveneta i sempre m'ha agradat.
2 - La tasca política que duc a terme, en el moment actual, és intensa: regidora a Moià, treballo a l'administració a Granollers, i també estic en el Consell Comarcal del Moianès.
3 - Aquesta dedicació a la política que t'he dit, més tenir cura dels fills, i a sobre viure actualment fora de Barcelona, son els entrebancs que en aquest moment trobo per a poder-m'hi abocar al teatre d'una manera habitual. Tot i així, segueixo tan vinculada com poc.
4 - He fet de tot; d'actriu, muntatge, cosir, perquè, tot i que hi ha grans modistes al TRIANGLE, a vegades s'ha de fer un arreglo improvisat, en fi, diguem-ne que, a part d'interpretar, he fet, en general, de matxaca.
5 - Dins de l'àmbit del teatre, una cosa que m'agradaria fer algun dia, és l'ensenyament teatral, potser amb nens. Però, ara per ara, no està contemplada aquesta branca en el TRIÀNGLE.
MAICA: Fes-ho per a totes les edats, Laia, que jo m'apunto!
MARIA CARME GARRIGA
2 - Estic amb “De Veí a Veí”, és una ONG del barri, allí fem coses creatives i de labor, per a vendre.
3 - L'entrebanc és aquest, que em talla sortir a l'escenari!
4 – El que he fet i faig és el que he dit, ajudar tot el que puc en vestuari, he actuat, poquet, però he actuat, i també, i això ja em resulta més planer, he participat en lectures dramatitzades.
5 – Ja m'està bé el que faig, no necessito res més.
MAICA: És bo de recordar aquesta magnífica ONG del nostre barri “De veí a veí”. Bona feina, Maria Carme!
ORIOL SERRANO (un dels fundadors)
1 – M'agrada fer teatre. De jove, feia ràdio, després em vaig casar i els horaris de la ràdio no eren compatibles amb la vida familiar i ho vaig deixar. Anys després em vaig vincular a l'Associació de Veïns, i allí vam començar, tres parelles, a fer teatre. El primer director que vam tenir va ser Miquel Giner, allí estava la Sílvia, la Carme Tàrrega, en Joan Pla..., era el 1982, i la primera obra va ser “Ball Robat”, després “L'Àuca del senyor Esteve”, recordo que aquell any es celebraven els cent anys del Mercat de Sant Antoni, i EL TRIANGLE va formar part de la celebració del centenari.
2 – La meva feina era de petit empresari, primer, venedor, representant d'editorials, després vaig obrir una empresa de distribució de llibres, ara està al càrrec d'altres persones, però jo encara hi treballo!
3 – Entrebancs, cap, bé, de vegades fa malt temps i et quedaries a casa, però hi vas, i t'ho passes tant bé...!, perquè els assajos també són divertits. Sempre tens, això sí, els nervis de l'estrena, la por a quedar-te en blanc..., pero, mira, penso que en això de fer teatre, tot són avantatges!: les amistats que fas -jo he conegut unes 200 persones!- les que han passat pel TRIÀNGLE en aquest 40 anys, les sortides que fan, els sopars...., Ah!, i el fet de memoritzar és una gimnàstica mental que va força bé.
4 – Jo he fet solament d'actor, penso que no sabria dirigir, en algun cas he coordinat esdeveniments, això sí, i, quan anem a concursos, em toca carregar bultos, com als altres.
5 - Què m'agradaria?, doncs..., m'agradaria fer teatre musical!, no sé si tindria facilitat per fer-ho, però, sí, m'agradaria. Quina obra?, per exemple, "My far lady".
MAICA: Moltes gràcies per les seves respostes, espero veure'l ben aviat a l'auditori de C66, professor Higgins!
XAVI RAMON
1 - Fer teatre, no era el tema de la meva vida, sí que ho eren el cinema. La televisió i la ràdio, i en aquests camps feia coses, però, el teatre em semblava molt compromès, amb el públic allà al davant...!, em feia respecte, però havia fet alguns estudis d'art dramàtic i un conegut em va impulsar a ficar-me en el teatre, i així va ser com vaig entrar en EL TRIANGLE, potser fa d'això... uns 18 anys!
2 – Treballava i treballo, d'administratiu a l'Hospital Clínic, allí, darrere d'un taulell, de cara al públic, alguna vegada també em toca fer una mica de teatre jejejeje!
3 - L'entrebanc que tenim és que som gairebé professionals i no cobrem, i, si no hi ha diners, no podem fer muntatges xulos (i tot i així els fem, tirant de la creativitat).
4 - He fet de director, actor, apuntador, atretzzo, i, esporàdicament, de regidor i ajudant de direcció.
5 – Qualsevol paper que encara no hagi fet, em tempta. Tot i que, repetir papers, també m'agrada.
MAICA: Crec que la teva petició és modesta, i que la propera temporada et cauran uns quants papers més.
Continuen les entrevistes en l'article 481
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada