Si alguna vegada heu pensat que us hauria agradat viure la bohèmia de París; de Montmatre, no penseu pas que és impossible. Podeu copsar un regust de bohèmia musical, els dissabtes, de 18 a 20, a pocs metres del Liceu de Barcelona, en el cor de la rebotiga de la Casa Beethoven.
Si entreu allí, un dissabte entre aquestes hores, per adquirir un poster d'en Beethoven, un llibre sobre música, o una partitura, sentireu música, tot seguit, la curiositat us impulsarà a endinsar-vos en l'estret pas a la rebotiga, i, si teniu sort, i no hi ha massa gent, podreu veure escenes com les que presentem en les imatges que vaig captar.
Ah!, i aquests bohemis, no passen gana, a mitja tarda, apareixen safates amb bunyols...bombons..., misteriosos gots de paper; suculenta ambrosia...
Aquest reforç alimentari, em recorda una entrevista que li va fer T.V española, fa molts anys, a Arthur Rubinstein, quan aquest tenia uns 90 anys, aproximadament. L'entrevistador li va preguntar, alguna cosa així com, on es trobava la inspiració, si era en el cervell o en el cor, i el gran músic li va donar una resposta que em va deixar totalment sorpresa: Ni en el cor, ni en el cervell; en l'estómac!
Ah!, i aquests bohemis, no passen gana, a mitja tarda, apareixen safates amb bunyols...bombons..., misteriosos gots de paper; suculenta ambrosia...
Aquest reforç alimentari, em recorda una entrevista que li va fer T.V española, fa molts anys, a Arthur Rubinstein, quan aquest tenia uns 90 anys, aproximadament. L'entrevistador li va preguntar, alguna cosa així com, on es trobava la inspiració, si era en el cervell o en el cor, i el gran músic li va donar una resposta que em va deixar totalment sorpresa: Ni en el cor, ni en el cervell; en l'estómac!
 |
| Rosa Maria Llobet |
 |
| A quatre mans |
 |
| Mentre uns toquen, altres ballen |
 |
| Això és una veritable festa bohèmia |
 |
| Raimon García, interpreta de memòria |
 |
| Mazurka No 47, de Chopin, de memòria!!! |
 |
| La melodia de Josep Baró engresca a participar |
 |
| Ojos negros; una música que ens atrapa |
 |
| El músic més jove de Casa Beethoven |
 |
| Beethoven, present i etern en cada casa gràcies als posters |
 |
| Quin bé de Déu de llibres de música i partitures...! |
 |
| El final és compartit |
 |
| Els bohemis es resisteixen a marxar |
 |
| Una foto de grup i... fins el proper dissabte! |
 |
| La Rambla amaga secrets, un d'ells, és la bohèmia de la Casa Beethoven ----------------------------------------- Ningú com Charles Aznavour ens ha sabut parlar tan exactament de la bohèmia https://www.youtube.com/watch?v=yk7VtI-MYi0 |
------------------------------------------------------------------------------------
Una cançó preciosa, la música de la qual vam poder escoltar ahir dissabte, a la Casa Beethoven:
OJOS NEGROS, cançó tradicional russa.
Aquí teniu la lletra:
Ojos negros, que me miran,
ojos negros, que fascinan,
ojos negros, dulces ojos
tan crueles, tan piadosos.
Ojos negros, que me matan.
ojos negros, que arrebatan,
ojos negros, dulces ojos,
triste vida de mi corazón.
Voy cruzando por la vida deslumbrado
bajo el sol abrasador de tus pupilas,
voy cruzando por la vida
como una pobre, alma perdida.
I en el fondo de mi alma solo brilla
el calor abrasor de tu mirada
en el fondo de mi alma
donde tu amor siempre vivirá.
Ojos negros, que me matan;
ojos negros, que arrebatan;
ojos negros, dulces ojos,
triste vida de mi corazón.
==========================================
Per saber més sobre Casa Beethoven:
http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/biografies/lenigma-de-clifton-worsley-pioner-del-jazz-a-barcelona/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada