traductor

diumenge, 13 d’abril del 2014

Article 108) PROJECTE ÀGATHA; POESIA SOLIDÀRIA

Projecte Àgatha, com el seu nom indica és un projecte, i Àgatha, és un nom, el nom d'una nena com tantes. I també és el nom d'una nena AUTISTA, com tantes nenes i nens autistes hi ha al mon.

Els pares de l'Àgatha, van parlar amb un poeta, aquest, va parlar, amb un músic, junts, vans parlar amb més poetes, junts, van parlar amb més pares de nens autistes, junts van parlar amb un editor.

I quan ja eren 150 persones que parlaven i parlaven, i escrivien versos, i el músic anava musicant alguns d'aquests versos, van pensar que era el moment de fer alguna cosa,  alguna cosa més que versos, per a que aquestes nenes i aquests nens tinguessin la millor vida possible en tots els aspectes; mèdics, socials, educatius...

I va resultar que totes aquelles persones estaven disposades a renunciar als seus drets d'explotació, per a que es pogués fer un llibre que expliqués a tothom, des de la poesia, què és l'autisme, què senten els pares, i els amics, inclús què sent un mateix autista. I va resultar, que l'editor, es va oferir a fer l'edició de franc, i així, de l'un a l'altre, la dissenyadora del logo, els il·lustradors, la traductora... tots van decidir no cobrar res, i va sortir un llibre preciós, que tots els que hi participàrem el vam adquirir els primers! Ara, ja està a disposició de tothom qui ho vulgui; és una petita joia plena d'alegria, de color, de poesia, d'estimació..., i aquí, encara hi podeu afegir més adjectius; tants adjectius bonics com volgueu.

El llibre es va titular: AUTISME trenquem el silenci amb la POESIA

I va arribar el dia de la presentació del llibre, i el Casal del Metge, va posar les seves instal·lacions a disposició del Projecte Agatha.
Eduard Miró i Marta Pérez Sierra
impulsors del projecte

Salvador Pané interpretant els poemes
que va musicar
L'accés al Casal del Metge
   
       
Laura Borràs, Directora de la
Institució de les Lletres Catalanes
         
                        
Daniela Violi, autora del logo
Carles Duarte








          Teresa Costa-Gramunt





          
        
Salvador Riera
Rosa Maria Esteller


Maica Duaigües, Daniela Violi, i
Rosa Maria Esteller




dissabte, 5 d’abril del 2014

Article 107) POESIA I MÚSICA, A DOJO, A LA CASA BARRAL I

Aquesta primavera, la Regidoria de Cultura de Calafell, ha tingut la bona pensada d'omplir la Casa Barral de poesia i de música. Albert Pijuan és el director artístic d'aquesta seqüència d'espectacles, que estan tenint lloc determinats dissabtes del mesos de març i abril d'enguany.

Albert Pijuan ha preparat una
excel·lent RAPALA
El títol que li han posat a la globalitat d'aquests espectacles, és RAPALA, que sembla ser que es tracta d'un sistema de pesca. Molt adequat per lo original de la paraula, i perquè encaixa molt bé amb l'interès que pel mon de la mar va manifestar sempre CARLOS BARRAL.

El 15 de març, l'espectacle va ser Senyor Gripau, senyora mort, basat en l'obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons. Aquest dia va comptar amb la presència de la vídua del poeta Carlos Barral, Ivonne Hortet

.Aquests actes s'estan fent en motiu dels 25 anys de la mort del poeta.

15 de març, Ivonne Hortet
 amb l'autora d'aquest blog

Detall de la Casa Barral











Sr. Gripau, Sra. Mort (Fotografia de Jordi
 Targa, fotògraf  oficial de Calafell)

Sr. Gripau, Sra. Mort (Fotografía de Jordi
Targa, fotògraf oficial de Calafell)
Amb un original muntatge, i l'esplèndida actuació de les actrius, se'ns ha obert l'interès per conèixer la obra de Sebastià Pons. 

El 29 de març, el protagonista de la vetllada va ser Eduard Escoffet,  
que ens va oferir un tast de la seva poesia.
Eduard Escofet


Jordi Targa
Finalment tancarem aquest article amb una fotografia de qui sempre està fotografiant als altres: Jordi Targa, fotògraf oficial de Calafell, ha accedit, en aquesta ocasió, a ser ell, el protagonista de la meva càmera; gràcies Jordi!

divendres, 4 d’abril del 2014

Article 106 ) JOSEP COLET I GIRALT, PENSA...

Josep Colet i Giralt, ens va presentar, el proppassat dia 1 d'abril d'aquest 2014, el seu últim llibre de poemes, que porta per títol: PENSO QUE PENSO.

Va ser una presentació pre-oficial, en el seu estudi, destinada als seus deixebles del SIP (Seminari d'Investigació Poètica) i als seus deixebles del Seminari de Filosofia Globalista, que també va comptar amb la presència del prologuista de l'esmentat llibre: Lluís Busquets i Grabulosa.

En aquest clima d'intimitat (érem com una trentena de persones, tots del cercle d'ambdós seminaris), es va desenvolupar la celebració, que, Josep Colet va voler encetar amb la lectura de poemes d'una de les seves alumnes més prolífiques: Rosa Maria Bisbal.

Tot seguit, l'amfitrió, va anar llegint alguns dels poemes del seu llibre esmentat, del qual ens va obsequiar amb un exemplar dedicat, a cada un de nosaltres.

Les lectures van anar endolcides amb un berenar amb tota mena de delícies per al paladar, tant dolces com salades, i el corresponent cava. Així va transcorre una tarda de SIP i de Filosofia, aquesta vegada, conjunta, i ben original i agradable.

No us puc oferir cap bombó dels que ens va obsequiar, però sí que us puc transcriure algun poema del mestre, la qual cosa constituirà el millor aliment per als que teniu fam i set de poesia.

MOTS TRANSITIUS
Josep Colet i Giralt

Sóc com la llebre, presa d'una cursa,
que sap que el gos del temps ha de guanyar;
el tram fins a la meta se m'escurça
i allà sols hi ha la boca d'aquest ca.
I corro pel meu fat indeturable
sentint sobre la pell l'alè implacable
del meu desconegut devorador...
Sóc un humà valent, que es mor de por!

SECORS
Josep Colet i Giralt

Les fulles seques ja no fan sardanes
ni van d'ací, d'allà saltironant;
després de ploure resten molles, planes,
i moren sota els peus d'un vianant,

Les boques seques ja no fan paraules
ni van d'ací, d'allà dialogant;
després de parlar massa són com baules
d'una cadena muda i sense cant.

Les vides seques ja no fan florides
ni van d'ací, d'allà fructificant;
després de viure tant, resten marcides,
vençudes per les ombres del minvant.

Les fulles seques són els dits del vent
que fan adéu!, definitivament.

Del pròleg de'n Lluís Busquets i Grabulosa, extraurem també unes paraules: "Ara, en plena maduresa, el poeta, tot i assolir la forma absoluta de la puresa que voldria ullpresa, embruixada o fascinada per una transcendència eterna, ens deixa amb l'enjòlit d'una escletxa de dubte que el seu anhel no sigui sinó un somni de joventut."   (Penso que penso - Josep Colet i Giralt - Editorial Comte d'Aure - Primera edició abril 2014)

Properament tindrà lloc la presentació oficial. Estigueu atents!