traductor

dilluns, 3 de novembre del 2014

Article 182) SET CLASSES PER A LA MEMÒRIA



Amb aquest títol, el que vull dir, és que hem tingut, set classes, a la U.B., que volem guardar dins la memòria. El professor: JOAN JOSEP MUSSARRA. La temàtica: La èpica homèrica (Ilíada i Odissea), el teatre grec, el mon hel·lènic, la tradició lírica grega..., etc.  
En acabar les classes, ens hem quedat amb el "mono", de manera que, per seguir gaudint una mica més de la cultura grega, de la seva literatura, del seu teatre, de la seva història, aquí van algunes fotos, com a record, algún comentari,   i, algún fragment d'aquestes obres que ens han encisat. 

Professor Joan Josep Mussarra
La literatura grega més antiga es basa en la tradició oral
                                                   
Com si estiguéssim a la plaça pública d'aquella Grècia de la èpica, el professor Joan Josep Mussarra, reprèn la paraula, en grec i en català, per a fer-nos viure, tant com sigui possible, l'ambient, la mentalitat, i els interessos dels homes i dels deus.

I nosaltres, igual que aquells, llegim poc, però escoltem molt.
Ara sí, acabades les classes, serà el moment d'endinsar-nos en la lectura.  

"Musa, dime del hábil varón que en su largo extravío
tras haber arrasado el alcázar sagrado de Troya,
conoció las ciudades y el genio de innúmeras gentes .
Muchos males pasó por las rutas marinas luchando
por si mismo y su vida y la vuelta al hogar de sus hombres"   5

Homero - Odisea - Canto I  - (Traducció de José Manuel Pabón)

Imatge procedent de: www.todocoleccion.net

El rapsoda grec solia recitar amb un bastó a la mà, amb el qual, potser marcava el ritme. Recitava sense acompanyament. 
Els poemes homèrics són complexos, però fàcils, perquè sovint es repeteixen molts versos.
(Apunt de classe)

yyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy


diumenge, 2 de novembre del 2014

Article 181) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 7

                                                                                                                 CALAFELL RÀDIO     
                 Sarau de Poesia
                          02 11 14


Programa núm. 7
de la 4a temporada

Adreça per escoltar el programa:

https://enacast.com/calafellradio/#!/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_3958

Contingut:

JACINT VERDAGUER - Poema

Música:  LA MORT DE L'ESCOLÀ - Coral Plor de Tórtora

MARC ROSS - Poemes

MIQUEL DE PALOL - Lectura de l'article de Miquel de Palol "Sunt lacrimae rerum" publicat a "El Punt Avui" el 24-10-2014

Música: LA RIVA BIANCA, LA RIVA NERA - Iva Zanicchi

PILAR PLAZA - El hueso pensativo - Poemes

Música: AL DI LA - Renato Carosone

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Complements:



Pilar Plaza
INFANCIA  A LA INTEMPERIE

Infancia de posguerra
y posdesolación a manos llenas.

Infancia a la intemperie,
a orillas del humilde Arlanzón,
azotada por el cierzo que no cesa.
Pozo desde donde gritaba para escuchar el eco
y ver un cielo violado de azul.

Infancia que tuve,
por lo que cuentan en mi casa.

                     Pilar Plaza
                                                                                                                                           
                                                                                                    

dissabte, 1 de novembre del 2014

Article 180) UN MOCITO BARBERO

Capçalera de POEMES AL NAS DE LA LUNA, basada
en la obra que ens va obsequiar, el poeta visual
EDU BARBERO
 "Y la niña que yo quiero, ay, preferirá casarse, con un mocito barbero"
                        (El tren)  Antonio Machado

Sembla ser, que, Leonor, que acabaria casant-se amb Antonio Machado, era rondada per un jove barber, de Segovia. 

També sabem que els oficis han donat lloc als cognoms. És molt probable doncs, que Edu Barbero sigui descendent, d'un barber, més casual seria que aquest barber fos precisament, aquell que rondava a la Leonor de Machado, però, això sí que no ho sabem.

El que sí és cert, és que, quan jo vaig conèixer a Edu Barbero, d'això ja fa uns anys, ell era, encara, un mocito, no barbero, però si un jove i ja bon dibuixant, pintor i fotògraf.., i, en aquell moment, començava a endinsar-se en el que, finalment. seria la seva dedicació principal: la POESIA VISUAL.

Vàrem coincidir sent els dos, alumnes del poeta visual Gustavo Vega. Eduardo Barbero, destacava ampliament en aquelles classes que ens feia el mestre Vega.   Edu, generosament, va regalar-me l'obra que encapçala aquest blog, una de les seves primeres produccions de poesia visual, i de la que jo em vaig enamorar immediatament.

Han passat els anys, però jo sempre segueixo veient en Edu Barbero, aquell jove, mocito,  humil i generós, ple d'idees, i, encara millor, d'ideals. Idees i ideals, que es donen la ma en la seva obra, que ja és considerable i reconeguda.


Amb la seva paraula, que és imatge, Edu Barbero, segueix fent el seu camí, a la manera de Machado:

YO VOY SOÑANDO CAMINOS

                  (Antonio Machado)

Yo voy soñando caminos
de la tarde. ¡Las colinas
doradas, los verdes pinos,
las polvorientas encinas!…
¿Adónde el camino irá?
Yo voy cantando, viajero
a lo largo del sendero…
-la tarde cayendo está-.
“En el corazón tenía
la espina de una pasión;
logré arrancármela un día:
“ya no siento el corazón”.

Y todo el campo un momento
se queda, mudo y sombrío,
meditando. Suena el viento
en los álamos del río.

La tarde más se oscurece;
y el camino que serpea
y débilmente blanquea
se enturbia y desaparece.

Mi cantar vuelve a plañir:
“Aguda espina dorada,
quién te pudiera sentir
en el corazón clavada”.