traductor

dijous, 8 de gener del 2015

Article 209) APROXIMACIÓ AL MÓN EDITORIAL

Montserrat Tolosa, fundadora y directora
de TRIVIUM - Gestió Cultural
Per a mi sempre constitueix un orgull parlar de dones que assoleixen l'excel·lència.
I avui estic especialment alegre al constatar la trajectòria reeixida d'aquesta dona que conec des de fa ja un bon grapat d'anys: Montserrat Tolosa.

Va començar la seva imparable carrera de gestora cultural al servei d'una petita empresa que no va continuar, però, en aquell moment, ella ja era suficient per emprendre la seva pròpia aventura empresarial, i va crear Trivium Gestió Cultural 

Les condicions per a que una empresa funcioni, són moltes, però n'hi ha una que és fonamental, i, sense la qual, ni les millors idees progressen, i aquesta condició és, la personalitat de qui la dirigeix.

Montserrat Tolosa té, en ella, totes les caracteristiques idònies per triomfar en les seves empreneduries. En primer lloc, ella és el que, en llenguatge planer  en diem, una bellíssima persona, és a dir, una persona legal, responsable, íntegra, constant, que ofereix el millor i s'esforça perquè aquest millor, sigui, més-millor cada vegada. i ho aconsegueix perquè l'acompanyen la intel·ligència i la sensibilitat. Propera, senzilla, i entregada a la seva tasca (sense oblidar-se de ser mare, esposa, mestressa de casa, i tot el que calgui).

I aquí acabo el perfil de la directora de Trivium, perquè, modesta com és, sé que deu estar absolutament incòmoda amb el que estic explicant. Però algun dia s'havia de dir. 

Fa doncs, molts anys que conec les activitats de Trivium Gestió Cultural, i m'he inscrit en diversos dels cursos que Trivium va organitzant continuament. Tots m'han aportat alguna cosa, en tots he aprés quelcom, en tots he gaudit.

Avui, i pensant en molts dels lectors i lectores del blog que estan interessats en el món editorial, els recomano un d'aquests cursos que jo vaig fer, i que va resultar força interessant:

"Com neix un llibre", enguany, ja és l'edició disset!, us poso l'enllaç per més amplia informació:

Aquest curs, és com la obra d'Agatha Christie, 10 Negritos, la qual s'ha representat a Londres durant més de cinquanta anys, doncs, aquest, porta el mateix camí, ja que, any rere any, es repeteix, però, amb l'al·licient, que mai no és igual, les persones que l'imparteixen, sempre primeres figures del món literari i editorial, van canviant, amb el resultat que, el curs, té molts alumnes repetidors (per pròpia voluntat, que no per obligació) els quals no es volen perdre ni una d'aquestes personalitats de les lletres.

Aquest curs no requereix estudis previs, no contempla cap examen d'aprofitament (molts dels alumnes prenen apunts, perquè els agrada fer-ho, però no estan obligats), i no te límits d'edat.

Per tant, poden apuntar-se des d'estudiants a persones jubilades, o qui sigui que tingui interès en la literatura i en la cuina literària, es a dir, en el que es cou darrere les bambolines que oculten tot un món de correctors, traductors, editors, distribuïdors, i, naturalment, escriptors. L'horari, si no ha canviat era a les set de la tarda, és apte per persones que facin altres activitats.

Tot això, d'una manera senzilla, fàcil, i prestigiosa, ens ho ofereix Trivium Gestió Cultural, que compta amb la confiança de El Corte Inglés, empresa que assumeix aquest servei de cultura dintre del seu departament "Ambit Cultural". 

(Si cliqueu els enllaços trobareu mes informació i, inclús us en podreu inscriure online),

A fer el curs i... bona sort, futurs escriptors!

8888888888888888888888888888

Poemas de los dones
               Jorge Luis Borges


Nadie rebaje a lágrima o reproche 
esta declaración de la maestría 
de Dios, que con magnífica ironía 
me dio a la vez los libros y la noche. 

De esta ciudad de libros hizo dueños 
a unos ojos sin luz, que sólo pueden 
leer en las bibliotecas de los sueños 
los insensatos párrafos que ceden 

las albas a su afán. En vano el día 
les prodiga sus libros infinitos, 
arduos como los arduos manuscritos 
que perecieron en Alejandría. 

De hambre y de sed (narra una historia griega) 
muere un rey entre fuentes y jardines; 
yo fatigo sin rumbo los confines 
de esta alta y honda biblioteca ciega. 

Enciclopedias, atlas, el Oriente 
y el Occidente, siglos, dinastías, 
símbolos, cosmos y cosmogonías 
brindan los muros, pero inútilmente. 

Lento en mi sombra, la penumbra hueca 
exploro con el báculo indeciso, 
yo, que me figuraba el Paraíso 
bajo la especie de una biblioteca. 

Algo, que ciertamente no se nombra 
con la palabra azar, rige estas cosas; 
otro ya recibió en otras borrosas 
tardes los muchos libros y la sombra. 

Al errar por las lentas galerías 
suelo sentir con vago horror sagrado 
que soy el otro, el muerto, que habrá dado 
los mismos pasos en los mismos días. 

¿Cuál de los dos escribe este poema 
de un yo plural y de una sola sombra? 
¿Qué importa la palabra que me nombra 
si es indiviso y uno el anatema? 

Groussac o Borges, miro este querido 
mundo que se deforma y que se apaga 
en una pálida ceniza vaga 
que se parece al sueño y al olvido.

888888888888888888888888888

dimecres, 7 de gener del 2015

Article 208) ADÉU A SOR MARIA RASÚA

Avui hem donat el nostre adéu a Sor Maria Rasua, Filla de la Caritat. (Maria Freixes 30/07/1922 - 07/01/2015)
Maria era el seu nom veritable, Rasúa (el seu significat en malgaix, és: Bonica) li van afegir a Madagascar, on va passar molts anys d'auxiliar d'infermeria.
En arribar a l'edat de jubilació, va sol·licitar continuar allí, i així ho va fer, fins arribar-li la jubilació irrevocable, moment en que va tornar, definitivament, a Espanya, primer va ser destinada a la Pobla de Lillet, després, i ja fins el final de la seva vida, a una de les cases de les Filles de la caritat, a Barcelona.
És aquí on he tingut oportunitat de conèixer-la més a fons, parlar-hi, i escoltar les seves històries, que a ella li agradava de repetir.
Els desastres de la guerra la van colpir, i en aquells anys la seva decisió es va dibuixar clara i rotunda "jo seré monja" va dir, amb orgull, i encara nena; així va ser, i res no la va deturar mai.

Els ous ferrats del Príncep
Una de les coses que li agradava explicar a Sor Maria, era de quan va estar a un hospital de Madrid, d'auxiliar d'infermera. En aquell hospital va estar ingressat un familiar del llavors príncep Juan Carlos, sembla ser que el jove príncep va passar moltes hores al costat del seu familiar, fins que les monges de l'hospital es van preocupar, al veure que no demanava mai res per prendre ell,  i van enviar Sor Maria a preguntar-li si no voldria menjar alguna cosa. La resposta del príncep va ser "pues la verdad es que sí que tengo hambre", Sor Maria li va oferir de fer-li el que volgués, què li venia de gust?, i el príncep li va contestar "pues me comería... ¡un par de huevos fritos!", aquells ous ferrats, Sor Maria, no els va oblidar mai.

El Barça i el Madrid
Com que Sor Maria va passar molts anys a l'hospital de Madrid, i a més era una persona adaptable, no és estrany que, al cap de poc temps, ja havia simpatitzat amb l'equip de futbol que motivava a la major part dels madrilenys, de manera que, quan va tornar aquí, ja es considerava tan del Madrid, com del Barça, fins el punt que, segons ens explicava, a vegades, quan agafava l'autobús i hi havia una colla de xavals abillats amb motius del Barça, i fent gresca o dient alguna broma contra el Madrid, Sor Maria, quan anava a baixar a la seva parada, els hi deia ben alt "¡pues yo soy del Madrid!", i els nanos es quedaven amb la boca ben oberta.

El hermano de Juan
I és que, a Sor Maria, crec que li agradaven els reptes, ja que també ens havia explicat una tàctica seva que, afortunadament, sempre li va sortir bé, però que tenia el seu risc. A vegades, lamentablement, hi ha joves, diguem "gamberrets" per dir alguna cosa, que els agrada ficar-s'hi amb les persones, i no diguem si aquesta persona porta còfia i toques!, alguna vegada s'havia sentit amenaçada per un d'aquests grupets irrespectuosos, Sor Maria, mai no perdia els nervis, i, en contes de fugir, els deia "¡pero si yo te conozco,,,! tu eres el hermano de Juan...!, els nois s'atabalaven de seguida i es miraven entre ells, "no.. yo... no..." i ràpidament abandonaven el lloc, es de suposar que més d'un tindria un germà que es digués Juan!

Quan va quedar-se a la Casa de Barcelona, Sor Maria es va ocupar de primer del gran jardí, arreglant-ho, plantant, netejant...
També cuidava a les germanes més grans o invàlides, o s'estava a la porteria, o contestava el telèfon... i així van anar passant els anys, fins que va ser ella qui va necessitar les atencions de les altres germanes.

Allí he conegut persones entranyables, que mai no oblidaré, dones plenes d'Amor, d'entrega, de bondat, d'intel·ligència, de bellesa interna i externa, i em ve a la memòria aquell bellíssim poema de Machado, quan parla del tren:

EN TREN (fragment)
Antonio Machado

 ¡Frente a mí va una monjita
tan bonita!
Tiene esa expresión serena
que a la pena
da una esperanza infinita.
Y yo pienso: Tú eres buena;
porque diste tus amores
a Jesús; porque no quieres
ser madre de pecadores.
Mas tú eres
maternal,
bendita entre las mujeres,
madrecita virginal.
Algo en tu rostro es divino
bajo tus cofias de lino.
Tus mejillas
–esas rosas amarillas–
fueron rosadas, y, luego,
ardió en tus entrañas fuego;
y hoy, esposa de la Cruz,
ya eres luz, y sólo luz...
¡Todas las mujeres bellas
fueran, como tú, doncellas
en un convento a encerrarse!..

Amb el símbol de Sor Maria, que ha volat avui vers l'infinit, vull retre homenatge a totes les monges meravelloses que he conegut, des de la Madre Concepción, una mercedària que mai no oblidaré, fins a Sor Amparo, que ha tingut cura de Sor Maria fins l'últim moment, passant per totes les monges extraordinàries de diferents convents i monestirs, i, finalment,  les monges de les Filles de la Caritat, que he pogut conèixer aquests darrers anys. Mentre existeixin persones com elles, el món segueix tenint esperança.

Pel que fa a les històries que m'explicava Sor Maria, algunes d'elles les vaig posar en un poema:

AMIGA LLUNA (Relats de Sor Maria Rasúa)

La lluna era la meva amiga
quan feia guàrdies a l'hospital,
a les nits, allà... a Madagascar.

La veia immòbil i llunyana
aclarint les tenebres, allí dalt.
L'entreveia tremolosa i molt propera
reflectida entre l'aigua i el fang
dels bassals que es feien a terra.

La lluna semblava una llanterna;
ajudava a travessar la selva
homes, dones, criatures, 
que arrivaben de lluny,
desnodrits i malalts.

Que n'ests, de bonica, lluna! -jo li deia- 
il·lumina els boscos i la selva,
les clarianes, els rius, els senderols...
Guia'ls devers la nostra Casa,
que poguem donar-los aixopluc,
remeis per a la malura,
un poc d'aliment, i, si ells ho volen,
també els donarem una mica de fe.

Infermera lluna...! posa't la bata blanca
i acompanya'm a rebre
aquell malalt que vé!

                    Maica Duaigües

(Vull deixar constància, que, si bé jo ho vaig posar en forma de vers, les històries, les imatges, i les metàfores, són, totes, de Sor Maria.)


66666666666666666666666666666666666666666666666

Vitrall S.XX, Catedral de Lima
Santa Lluïsa de Marillac. fundadora
de la congregació de les
Filles de la Caritat




dijous, 1 de gener del 2015

Article 207) DESITJOS PER A 2015


La salutació per l'entrada a l'Any 2015, ens arriba de França, i ens l'envia Monique Segrestan, membre de la junta de Poemes al Nas de la Lluna. 

Amb aquest escrit de JACQUES BREL, de l'any 1968, desitgem a tots els lectors del blog..., desitgem, precisament, tot això, que diu Jacques Brel, i que, en una traducció ràpida ve a dir, aproximadament:

Jo us desitjo somnis sense fi, i una forta necessitat d'acomplir-ne alguns.
Us desitjo estimar allò que cal estimar, i oblidar allò que cal oblidar. 
Us desitjo passions, i us desitjo silencis. 
Us desitjo els cants dels ocells al matí, i us desitjo el riure dels infants. 
Us desitjo respectar les diferències de cadascú, perquè el mèrit i valor de cada u, sovint, s'ha de descobrir. 
Us desitjo que us resistiu a estancar-vos en la indiferència, i que us resistiu davant els fets negatius del nostre temps. 
Finalment, espero, que no renuncieu mai a la recerca, a l'aventura, a la vida, a l'amor, perquè la vida és una magnífica aventura i ningú, raonablement, hauria de renunciar-hi sense presentar una dura batalla. 
I et desitjo, sobre tot, que siguis tu, orgullós i feliç, perquè la felicitat és el nostre veritable destí.

Els vots de Jacques Brel, 1 gener 1968 (Europa 1)

111111111111111111111111111111111111111111

Aquesta autenticitat que ens desitja Jacques Brel, també
la trobarem en Le Petit Prince
Foto procedent de: http://manuelfle.blogspot.com.es/2010_09_01_archive.html

I, per començar l'Any amb bona música :     https://www.youtube.com/watch?v=jp0ylyqncd8

Victoria de los Ángeles -  Poème de l'Amour et de la Mer, d'Ernest Chausson