 |
| Montserrat Tolosa, fundadora y directora de TRIVIUM - Gestió Cultural |
Per a mi sempre constitueix un orgull parlar de dones que assoleixen l'excel·lència.
I avui estic especialment alegre al constatar la trajectòria reeixida d'aquesta dona que conec des de fa ja un bon grapat d'anys: Montserrat Tolosa.
Va començar la seva imparable carrera de gestora cultural al servei d'una petita empresa que no va continuar, però, en aquell moment, ella ja era suficient per emprendre la seva pròpia aventura empresarial, i va crear Trivium Gestió Cultural
Les condicions per a que una empresa funcioni, són moltes, però n'hi ha una que és fonamental, i, sense la qual, ni les millors idees progressen, i aquesta condició és, la personalitat de qui la dirigeix.
Montserrat Tolosa té, en ella, totes les caracteristiques idònies per triomfar en les seves empreneduries. En primer lloc, ella és el que, en llenguatge planer en diem, una bellíssima persona, és a dir, una persona legal, responsable, íntegra, constant, que ofereix el millor i s'esforça perquè aquest millor, sigui, més-millor cada vegada. i ho aconsegueix perquè l'acompanyen la intel·ligència i la sensibilitat. Propera, senzilla, i entregada a la seva tasca (sense oblidar-se de ser mare, esposa, mestressa de casa, i tot el que calgui).
I aquí acabo el perfil de la directora de Trivium, perquè, modesta com és, sé que deu estar absolutament incòmoda amb el que estic explicant. Però algun dia s'havia de dir.
Fa doncs, molts anys que conec les activitats de Trivium Gestió Cultural, i m'he inscrit en diversos dels cursos que Trivium va organitzant continuament. Tots m'han aportat alguna cosa, en tots he aprés quelcom, en tots he gaudit.
Avui, i pensant en molts dels lectors i lectores del blog que estan interessats en el món editorial, els recomano un d'aquests cursos que jo vaig fer, i que va resultar força interessant:
"Com neix un llibre", enguany, ja és l'edició disset!, us poso l'enllaç per més amplia informació:
"Com neix un llibre", enguany, ja és l'edició disset!, us poso l'enllaç per més amplia informació:
Aquest curs, és com la obra d'Agatha Christie, 10 Negritos, la qual s'ha representat a Londres durant més de cinquanta anys, doncs, aquest, porta el mateix camí, ja que, any rere any, es repeteix, però, amb l'al·licient, que mai no és igual, les persones que l'imparteixen, sempre primeres figures del món literari i editorial, van canviant, amb el resultat que, el curs, té molts alumnes repetidors (per pròpia voluntat, que no per obligació) els quals no es volen perdre ni una d'aquestes personalitats de les lletres.
Aquest curs no requereix estudis previs, no contempla cap examen d'aprofitament (molts dels alumnes prenen apunts, perquè els agrada fer-ho, però no estan obligats), i no te límits d'edat.
Per tant, poden apuntar-se des d'estudiants a persones jubilades, o qui sigui que tingui interès en la literatura i en la cuina literària, es a dir, en el que es cou darrere les bambolines que oculten tot un món de correctors, traductors, editors, distribuïdors, i, naturalment, escriptors. L'horari, si no ha canviat era a les set de la tarda, és apte per persones que facin altres activitats.
Tot això, d'una manera senzilla, fàcil, i prestigiosa, ens ho ofereix Trivium Gestió Cultural, que compta amb la confiança de El Corte Inglés, empresa que assumeix aquest servei de cultura dintre del seu departament "Ambit Cultural".
(Si cliqueu els enllaços trobareu mes informació i, inclús us en podreu inscriure online),
A fer el curs i... bona sort, futurs escriptors!
8888888888888888888888888888
Poemas de los dones
Jorge Luis Borges
Nadie rebaje a lágrima o reproche
esta declaración de la maestría
de Dios, que con magnífica ironía
me dio a la vez los libros y la noche.
De esta ciudad de libros hizo dueños
a unos ojos sin luz, que sólo pueden
leer en las bibliotecas de los sueños
los insensatos párrafos que ceden
las albas a su afán. En vano el día
les prodiga sus libros infinitos,
arduos como los arduos manuscritos
que perecieron en Alejandría.
De hambre y de sed (narra una historia griega)
muere un rey entre fuentes y jardines;
yo fatigo sin rumbo los confines
de esta alta y honda biblioteca ciega.
Enciclopedias, atlas, el Oriente
y el Occidente, siglos, dinastías,
símbolos, cosmos y cosmogonías
brindan los muros, pero inútilmente.
Lento en mi sombra, la penumbra hueca
exploro con el báculo indeciso,
yo, que me figuraba el Paraíso
bajo la especie de una biblioteca.
Algo, que ciertamente no se nombra
con la palabra azar, rige estas cosas;
otro ya recibió en otras borrosas
tardes los muchos libros y la sombra.
Al errar por las lentas galerías
suelo sentir con vago horror sagrado
que soy el otro, el muerto, que habrá dado
los mismos pasos en los mismos días.
¿Cuál de los dos escribe este poema
de un yo plural y de una sola sombra?
¿Qué importa la palabra que me nombra
si es indiviso y uno el anatema?
Groussac o Borges, miro este querido
mundo que se deforma y que se apaga
en una pálida ceniza vaga
que se parece al sueño y al olvido.
888888888888888888888888888
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada