traductor

dimecres, 7 de gener del 2015

Article 208) ADÉU A SOR MARIA RASÚA

Avui hem donat el nostre adéu a Sor Maria Rasua, Filla de la Caritat. (Maria Freixes 30/07/1922 - 07/01/2015)
Maria era el seu nom veritable, Rasúa (el seu significat en malgaix, és: Bonica) li van afegir a Madagascar, on va passar molts anys d'auxiliar d'infermeria.
En arribar a l'edat de jubilació, va sol·licitar continuar allí, i així ho va fer, fins arribar-li la jubilació irrevocable, moment en que va tornar, definitivament, a Espanya, primer va ser destinada a la Pobla de Lillet, després, i ja fins el final de la seva vida, a una de les cases de les Filles de la caritat, a Barcelona.
És aquí on he tingut oportunitat de conèixer-la més a fons, parlar-hi, i escoltar les seves històries, que a ella li agradava de repetir.
Els desastres de la guerra la van colpir, i en aquells anys la seva decisió es va dibuixar clara i rotunda "jo seré monja" va dir, amb orgull, i encara nena; així va ser, i res no la va deturar mai.

Els ous ferrats del Príncep
Una de les coses que li agradava explicar a Sor Maria, era de quan va estar a un hospital de Madrid, d'auxiliar d'infermera. En aquell hospital va estar ingressat un familiar del llavors príncep Juan Carlos, sembla ser que el jove príncep va passar moltes hores al costat del seu familiar, fins que les monges de l'hospital es van preocupar, al veure que no demanava mai res per prendre ell,  i van enviar Sor Maria a preguntar-li si no voldria menjar alguna cosa. La resposta del príncep va ser "pues la verdad es que sí que tengo hambre", Sor Maria li va oferir de fer-li el que volgués, què li venia de gust?, i el príncep li va contestar "pues me comería... ¡un par de huevos fritos!", aquells ous ferrats, Sor Maria, no els va oblidar mai.

El Barça i el Madrid
Com que Sor Maria va passar molts anys a l'hospital de Madrid, i a més era una persona adaptable, no és estrany que, al cap de poc temps, ja havia simpatitzat amb l'equip de futbol que motivava a la major part dels madrilenys, de manera que, quan va tornar aquí, ja es considerava tan del Madrid, com del Barça, fins el punt que, segons ens explicava, a vegades, quan agafava l'autobús i hi havia una colla de xavals abillats amb motius del Barça, i fent gresca o dient alguna broma contra el Madrid, Sor Maria, quan anava a baixar a la seva parada, els hi deia ben alt "¡pues yo soy del Madrid!", i els nanos es quedaven amb la boca ben oberta.

El hermano de Juan
I és que, a Sor Maria, crec que li agradaven els reptes, ja que també ens havia explicat una tàctica seva que, afortunadament, sempre li va sortir bé, però que tenia el seu risc. A vegades, lamentablement, hi ha joves, diguem "gamberrets" per dir alguna cosa, que els agrada ficar-s'hi amb les persones, i no diguem si aquesta persona porta còfia i toques!, alguna vegada s'havia sentit amenaçada per un d'aquests grupets irrespectuosos, Sor Maria, mai no perdia els nervis, i, en contes de fugir, els deia "¡pero si yo te conozco,,,! tu eres el hermano de Juan...!, els nois s'atabalaven de seguida i es miraven entre ells, "no.. yo... no..." i ràpidament abandonaven el lloc, es de suposar que més d'un tindria un germà que es digués Juan!

Quan va quedar-se a la Casa de Barcelona, Sor Maria es va ocupar de primer del gran jardí, arreglant-ho, plantant, netejant...
També cuidava a les germanes més grans o invàlides, o s'estava a la porteria, o contestava el telèfon... i així van anar passant els anys, fins que va ser ella qui va necessitar les atencions de les altres germanes.

Allí he conegut persones entranyables, que mai no oblidaré, dones plenes d'Amor, d'entrega, de bondat, d'intel·ligència, de bellesa interna i externa, i em ve a la memòria aquell bellíssim poema de Machado, quan parla del tren:

EN TREN (fragment)
Antonio Machado

 ¡Frente a mí va una monjita
tan bonita!
Tiene esa expresión serena
que a la pena
da una esperanza infinita.
Y yo pienso: Tú eres buena;
porque diste tus amores
a Jesús; porque no quieres
ser madre de pecadores.
Mas tú eres
maternal,
bendita entre las mujeres,
madrecita virginal.
Algo en tu rostro es divino
bajo tus cofias de lino.
Tus mejillas
–esas rosas amarillas–
fueron rosadas, y, luego,
ardió en tus entrañas fuego;
y hoy, esposa de la Cruz,
ya eres luz, y sólo luz...
¡Todas las mujeres bellas
fueran, como tú, doncellas
en un convento a encerrarse!..

Amb el símbol de Sor Maria, que ha volat avui vers l'infinit, vull retre homenatge a totes les monges meravelloses que he conegut, des de la Madre Concepción, una mercedària que mai no oblidaré, fins a Sor Amparo, que ha tingut cura de Sor Maria fins l'últim moment, passant per totes les monges extraordinàries de diferents convents i monestirs, i, finalment,  les monges de les Filles de la Caritat, que he pogut conèixer aquests darrers anys. Mentre existeixin persones com elles, el món segueix tenint esperança.

Pel que fa a les històries que m'explicava Sor Maria, algunes d'elles les vaig posar en un poema:

AMIGA LLUNA (Relats de Sor Maria Rasúa)

La lluna era la meva amiga
quan feia guàrdies a l'hospital,
a les nits, allà... a Madagascar.

La veia immòbil i llunyana
aclarint les tenebres, allí dalt.
L'entreveia tremolosa i molt propera
reflectida entre l'aigua i el fang
dels bassals que es feien a terra.

La lluna semblava una llanterna;
ajudava a travessar la selva
homes, dones, criatures, 
que arrivaben de lluny,
desnodrits i malalts.

Que n'ests, de bonica, lluna! -jo li deia- 
il·lumina els boscos i la selva,
les clarianes, els rius, els senderols...
Guia'ls devers la nostra Casa,
que poguem donar-los aixopluc,
remeis per a la malura,
un poc d'aliment, i, si ells ho volen,
també els donarem una mica de fe.

Infermera lluna...! posa't la bata blanca
i acompanya'm a rebre
aquell malalt que vé!

                    Maica Duaigües

(Vull deixar constància, que, si bé jo ho vaig posar en forma de vers, les històries, les imatges, i les metàfores, són, totes, de Sor Maria.)


66666666666666666666666666666666666666666666666

Vitrall S.XX, Catedral de Lima
Santa Lluïsa de Marillac. fundadora
de la congregació de les
Filles de la Caritat




1 comentari:

rosamariesteller ha dit...

Sor Maria ja no és al nostre Món, però sí al cor dels que la coneguérem i romandrà sempre en el record.de tots. Els textos publicats avui són testimoni de la seva bona tasca al seu país i molt més lluny... allà on podia ser útil, i prou que va ser-ho! És un sincer homenatge a una religiosa que va oferir els millors anys de la seva vida als més desfavorits, i que també es fa extensiu a altres monges que plenes de senzillesa, amb abnegació i sacrifici fan de la seva existència un camí d'amor.

RM. Esteller Elies