Article 344) MÉS LECTURA PER L'ESTIU

Veieu l''Auca sencera en aquest enllaç

Encara sóc a temps de recomanar-vos una altra lectura pel juliol-agost-setembre, i dic aquests mesos, perquè es tracta del dietari d'una excursió que va tenir lloc entre el 31 de juliol i el 13 de setembre, del 1906!, i es adient i bonic, anar-lo llegint en les mateixes dates en que fou escrit, al menys, així ho estic fent jo, i, com que m'ho passo molt bé, no vull deixar de recomanar-lo als amics lectors.

L'autor és Mossén Antoni M. Alcover, i, aquesta vegada, no us faré gastar diners en les llibreries, ni voltar per les biblioteques. Còmodament, i gratuïtament, trobareu el llibre en aquest enllaç:

http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/Dietaris/3BDLC3.pdf

Em sembla curiós que comencés l'excursió en dia 31,i l'acabés en 13 (el mateix número a la inversa), va ser casualitat?, o ho va voler així?, això no sé si ens ho diu, perquè encara no he acabat la lectura, Tota vegada que el vaig llegint dia per dia conforme el va escriure, ja que em resulta un dels al·licients d'aquesta lectura, tot i que, a l'igual que la Catalunya des del mar que us parlava fa uns dies, també en aquesta excursió, l'ideal seria repetir, físicament, el mateix itinerari que va fer l'autor, segurament els canvis seran extraordinaris des que ell va transitar aquests pobles. 

El port de Barcelona, el 1906, tenia aquest aspecte

Article 343) PERSONALITY

Imatge d'internet

Què preocupa al adolescents i joves d'avui en dia?, no ho sé, però m'adono que no tenen les mateixes preocupacions que teniem nosaltres. Fa molt de temps que no sento pronunciar la paraula PERSONALITAT.

Doncs, quan jo tenia 14, 15, 16 anys..., una de les coses que més ens preocupava, era arribar a tenir personalitat, intentàvem desesperadament diferenciar-nos dels nostres iguals, tenir "personalitat pròpia", però, la veritat és que tots fèiem el mateix, a tots ens agradava la mateixa música, i acabàvem per dur la mateixa roba.

Molt metafísics érem nosaltres en aquella època, amb la preocupació per descobrir si teniem o no teniem, personalitat.

No és que el problema hagi desaparegut, no, els adolescents actuals, tenen la mateixa preocupació, però no la verbalitzen, potser no en son conscients, reaccionen amb les típiques rebel·lies d'adolescència, amb les quals volen afirmar-se, però aquella paraula, ja no la pronuncien. 

Més tard, en la jovenesa, a partir dels vint anys, la nostra preocupació era REALITZAR-NOS, una altra paraula que s'ha perdut. Cóm li diuen avui en dia?, tampoc no ho sé, però, segurament que també els joves d'ara volen conquerir alguna cosa en la vida, però ja no diuen realitzar-se.

Nosaltres patíem per no poder realitzar-nos, fer en la vida tot allò que portàvem dins, aquesta era la nostra exigència i el nostre repte.

Pel que fa a la primera paraula PERSONALITAT, era tan habitual pronunciar-la, que inclús hi havia una cançó amb aquest títol:  PERSONALITY, aquí us posem la versió en italià d'Adriano Celentano

https://www.youtube.com/watch?v=5QYWZvHD1Vo

(si no veieu el vídeo cliqueu l'enllaç)

Afortunadament, van arribar LOS 5 LATINOS a tranquilitzar-nos, no es podia dir més alt, ni més clar:   ERES DIFERENTE:

https://www.youtube.com/watch?v=Co7vEm8rBOc

Tot i que sempre hi havia algun escèptic que dubtava: "No serà un marciano?" 

Però, en realitat, què és la PERSONALITAT?, doncs, podem definir-la així:

És un element estable de la conducta de una persona, la seva manera habitual d'ésser, el que la diferencia dels altres. La personalitat ve determinada per la constitució física, hereditària, o per influències socials. Les condicions psicològiques de cadascú, tenen un paper considerable en la formació de la personalitat.

............................

Han passat els anys, ja no soc ni l'adolescent que maldava per tenir personalitat, ni la jove que necessitava realitzar-se, ara, la meva inquietud està molt més propera al que deia el gran Borges:

"¿Quien soy? Estoy tratando de averiguarlo"   (Jorge Luís Borges)

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Article 342) UNA LECTURA IDÒNIA PER L'ESTIU: CATALUNYA DES DEL MAR

Si algú em demana consell d'un llibre per llegir aquest estiu, jo li dic, sens cap dubte: CATALUNYA DES DEL MAR, de Carlos Barral.

No es tracta de cap novetat, és ben cert, la primera edició data de 1982, però, és un llibre intemporal. Això sí, per llegir-lo heu d'estar en unes condicions específiques, que ara us diré, si les compliu, no cerqueu més, aquest és el vostre llibre de l'estiu.

En primer lloc us ha d'agradar la lectura per la lectura, no per cercar acció, intriga, amors, o altres esdeveniments. La prosa de Carlos Barral, és minuciosa, culta, informada, el llibre de que parlem, al igual que altres seus, no deixa de ser una forma de memorialisme, per tant, son els afeccionats a la biografia o el dietari els que més gaudiran d'aquesta lectura.

Però no son aquests els únics; un públic molt interessat seran els homes de mar, els familiaritzats amb el mon de la navegació o la pesca. I també, els amants de la terra catalana, sobre tot de la franja marítima, ja que Carlos Barral no deixa ni un sol lloc, crec, per anomenar i per explicar les seva relació amb la mar. Fins i tot, aquests públic, ja mig marítim, pot ser que s'animin a igualar els viatges de Carles Barral per les costes catalanes. També els estudiosos dels dialectalismes trobaran força paraules interessants, i no oblidem els amants de la història, els quals també en gaudiran, en saber com era aquella societat pesquera als voltants dels anys 50, amb el seu abans, i el seu després.

I, fora d'aquests tipus de lectors específicament interessats, penso que, qualsevol persona que disposi d'un agost tranquil a la vora d'una mar catalana, que vulgui oblidar els neguits i les presses, i relaxar-se, i a l'hora aprendre curiositats que no trobarà enlloc més, és un públic-lector idoni, per un llibre, idoni a l'estiu.

Ja m'ho direu! 

Foto: www.tarragona-goig.org

Aquest és el primer, no sé si l'únic, llibre escrit en català per Carlos Barral, i ho explica així:

"No hauria pogut, malgrat ésser el castellà la meva llengua literària, escriure aquest llibre altrament que en català i, a més, en un català fortament marcat pels dialectalismes de la marineria de la costa meridional on el vaig aprendre"