 |
| Considerada com a guió mestre per molts dels guionistes entrevistats |
Ahir vaig veure un interessant reportatge a BTV.cat sobre els guionistes:
Punt de mira: WRITING HEADS: HABLAN LOS GUIONISTAS
Aquí teniu el tràiler del reportatge:
Aquí teniu el tràiler del reportatge:
El guió!; el nucli per explicar una història..., el punt de partida. Molt interessant, crec, per a tots aquells que vulguin endinsar-se en l'escriptura de guions; opinions de molts professionals del guió, algunes coincidents, altres, divergents. Títols de pel·lícules que consideren amb millor guió, igualment, coincideixen en algunes, no en totes. Maneres que tenen d'enfrontar-se a la pàgina en blanc..., Fragments de pel·lícules sobre el tema d'escriure guions, i moltes i moltes idees que ens vindran fantàsticament per conèixer, entendre, i valorar la feina del guionista.
1111111111111111111
Sobre el tema del guió, vaig escriure un poema fa un temps, aquí el teniu:
EL GUIÓ
Maica Duaigües
No tenim el guió,
tot retallat i a dosi,
sobtat o lentament,
va apareixent,
el guió de la vida.
Esperançats, tractem
d'inventar-nos un rol,
el que voldríem;
res a fer... ja és escrit,
allí, en algun arxiu
inconegut, espera
aquell relat anònim,
nostra actuació.
Ignorem qui el pensà...
Potser va ésser Déu,
l'atzar o la fortuna,
i els personatges
representem la vida,
creient-nos directors,
signant i rubricant
tot jorn que passa.
O, enduts pel desencís,
marxem de l'escenari
i trenquem el paper
que ens assignaren.
Això és el que creiem,
però el guió total
encara no el tenim.
Sols un instant,
el darrer instant,
veurem -complet-
tot l'argument,
just al moment,
d'abaixar-se el teló.
(Del llibre: Tretze veus experimentals)
Però, el poema, no tracta de qualsevol guió, sinó del més important; el de la nostra pròpia vida!
tot retallat i a dosi,
sobtat o lentament,
va apareixent,
el guió de la vida.
Esperançats, tractem
d'inventar-nos un rol,
el que voldríem;
res a fer... ja és escrit,
allí, en algun arxiu
inconegut, espera
aquell relat anònim,
nostra actuació.
Ignorem qui el pensà...
Potser va ésser Déu,
l'atzar o la fortuna,
i els personatges
representem la vida,
creient-nos directors,
signant i rubricant
tot jorn que passa.
O, enduts pel desencís,
marxem de l'escenari
i trenquem el paper
que ens assignaren.
Això és el que creiem,
però el guió total
encara no el tenim.
Sols un instant,
el darrer instant,
veurem -complet-
tot l'argument,
just al moment,
d'abaixar-se el teló.
(Del llibre: Tretze veus experimentals)
Però, el poema, no tracta de qualsevol guió, sinó del més important; el de la nostra pròpia vida!
11111111111111
