Article 454) NOVA VISITA AL MUSEU DEL PANY I LA CLAU

Fa sis anys, visitava per primera vegada, un curiós museu, únic a tota Espanya, segons tinc entès, el "MUSEU DEL PANY I LA CLAU"; us recordo aquella notícia:
http://nasdelalluna.blogspot.com/search?q=la+clau+i+el+duro

El proppassat 27 de juliol d'enguany vam repetir aquella visita, al saber que el seu fundador, Jaume de Bargas, havia ampliat el contingut del museu, no el continent; l'espai és el mateix, però encara més ben aprofitat.

Seguim esperant,  que Calafell, apreciï  i entomi la donació d'aquest serraller, i destini un espai adient, per encabir i de ben segur, ampliar, la col·lecció que l'emprenedor Jaume de Bargas va decidir crear en el moment que va penjar el davantal de treball com a serraller i va jubilar-se.

Són oportunitats que no sorgeixen sovint, i jo penso que, a Segur de Calafell, li donaria un interès afegit disposar d'aquest museu de manera oficial, i ubicat en un lloc adequat, i sumaria interès cultural als motius de visita a la dita població.

Conservar la memòria del ferro, de la serralleria, de l'art de la forja, és tan important com conservar les pedres i tot allò que ve del passat i està en curs de desaparèixer, i que ha estat elemental en el desenvolupament de la civilització.

Mentre l'Ajuntament, ocupat com està amb tants de problemes i assumptes urgents, no troba el moment de posar-se a valorar l'interès d'aquest oferiment, Jaume de Bargas resta alerta, per si alguna altra població es mostra receptiva a la seva voluntat de donació, i posa l'espai adequat perquè el  museu pugui ser engrandit i visitat amb totes les facilitats, i d'una manera oficial.

Amb motiu d'aquesta segona visita, vam pensar que seria bonic fer un recull de poemes que parlessin, d'alguna manera, del pany i la clau, ens vam posar a cercar i en vam trobar forces, vam demanar als poetes i als amics si volien escriure algun vers sobre el tema i ens van respondre enviant-nos un munt de poemes. Alguns van venir el dia 27 i el van recitar, altres no van poder venir, però, en el museu restarà el seu poema.

Alguns d'aquests poemes els recollim aquí:


Vaig començar per uns apariats que pretenien ser una auca, en vaig fer aquests 9 :

AUCA DEL PANY I LA CLAU

En els temps més antics
ja tenien neguits

si els furtaven la fruita
o els ous per fer la truita 

I algun il·luminat va dir
"això ha d'estar tancat"

I van posar-hi tanques
construïdes amb branques.

Però algú es va endur la maça,
i després una tassa...

Pensà la solució 
el més vell del racó:

"Tot a dins de la casa
i una clau com espasa"

La clau, com gos lleial,
va posar punt final.

I grossa com matraca
tothom la duia al coll
o en una gran butxaca.

Maica Duaigües
Juliol 2019


Com que una auca sense dibuixos, ni es auca ni és res. vaig demanar a l'artista del còmic; Rosa Maria Esteller, si volia fer els dibuixos, amb la seguretat de que serien encantadors, com així ha estat.

AUCA DEL PANY I LA CLAU,  de ROSA MARIA ESTELLER

Rosa Maria ha versionat els 9 apariats inicials convertint-los en 12, afegint, retallant, i així ha aconseguint una veritable auca.
Trobareu una paraula interpretada de manera diferent, on jo dic "maça" (martell), Rosa Maria ha interpretat "massa" (de farina i aigua), no hi ha per tant falta ortogràfica en cap de les dues paraules, ambdues són correctes, depen del sentit que se li vulgui donar.

Poema de Karme Espart Roca

PANY DE COR

Del pany del meu cor
tu en tens la clau,
sempre que vulguis
seré el teu esclau.

Poema de Toni Freixes
Juliol 2019


LA CLAU MÀGICA

La clau màgica, 
pot obrir totes les portes,
bones, del món,
i pot tancar
totes les portes dolentes.

Poema de Maria Prieto Arconada 
10 anys d'edat - juliol 2019
juliol 2019

Article 453) JOAN BROSSA; el conegut desconegut

Qui no coneix Joan Brossa?,  gairebé tots tenim alguna imatge al cap, d'una o altra obra de Brossa, ja sigui per llibres, cartells, o per l'empremta urbana que va deixar, esquitxant Barcelona, oxigenant-la, fent-la més respirable amb la seva pluja artística, original, sorprenent, simpàtica i divertida.

Per tot això, és més que probable que si fessin una enquesta i ens preguntessin als vianants si coneixem Brossa, la resposta, les més de les vegades, seria afirmativa.

Però, també és veritat que, si anéssim més al fons, el coneixement que tenim de Brossa no aniria més enllà de dir, com a molt, que era un poeta visual.

I és veritat, Brossa era poeta, un bon poeta, capaç de crear en diverses modalitats poètiques, una d'elles, la poesia visual, forma d'expressió en la que més es va especialitzar, però no la única.

La seva amplitud d'interessos, la intencionalitat crítica, enginyosa, juganera, de la seva obra, desorienta al lector de poesia acostumat a agafar un llibre de poemes i llegir-lo, i tancar-lo sense altre esforç que guardar en la memòria alguns versos.

Joan Brossa trenca aquest esquema, ens fa l'ullet i ens obre de bat a bat les portes de la seva imaginació, convidant-nos a fer-nos còmplices dels seus pensaments i de la intencionalitat de la que està carregada la seva obra.

Cal conèixer Brossa, per més d'un motiu, el més evident, per gaudir-ne, però hi ha un altre, i és pel fil cultural que posa en les nostres mans, perquè no ens oblidem d'un passat artístic, intel·lectual, socials, immediat, que ens lliga a esdeveniments polítics, moviments filosòfics, a obres i artistes i d'àmbit internacional.

Amb motiu dels cent anys del seu naixement, estan sovintejant els actes i exposicions sobre Brossa, cal aprofitar-los.

La Fundació Joan Brossa ens ho posa fàcil; el 16 de maig 2019, s'inaugura una exposició, a la mateixa fundació Joan Brossa, encaminada a fer conèixer i entendre l'esperit brossià, i una mica del seu univers, amb un títol llarg i prometedor d'aventures:  "La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980", de la mà del comissari de l'exposició, Eduard Escoffet, també poeta (qui, sinó un poeta gosaria explicar el riquíssim món de Brossa?), amb visitas guiades pel mateix  Eduard Escofet, podrem aprendre, conèixer i entendre molt més que fins ara, la gran i diversa activitat artística que va dur a terme Joan Brossa.

Eduard Escoffet mostra la A invertida, o Cap de bou, d'en Brossa

Enguany, la Setmana de la Poesia, va de diàlegs, i en aquest cas també; amistats, col·laboracions, relaciones, influències i coincidències, tota una constel·lació artística i intel·lectual s'ha desplegat en aquesta exposició, en la qual, aprendreu molt sobre Brossa, i també, molt, sobre molt.



  

Article 452) FUNDACIÓ FELÍCIA FUSTER, poesia en grans veus

El tàndem, Tònia Passola-Josefa Contijoch, va organitzar i reunir ahir, a la Fundació Felícia Fuster, una categoria de poetes, de primera categoria -valgui la redundància- , tots ells i elles, ens van regalar un temps, que se'ns va fer curt, oferint-nos la poètica de Felícia Fuster, en comunió amb la pròpia poètica d'aquests rapsodes-poetes.

Tot i que la paraula va ser essencial ahir, i tota vegada que en aquest reportatge no la podem sentir, posem algunes fotos que ens recordin la intensa estona que vam passar.

Enrica Mata, presidenta de la Fundació Felicia Fuster, obre l'acte

Tònia Passola, presenta el magnífic elenc de poetes,  i participa en el diàleg

I, tot seguit,  comencen les lectures:

Joana Bel

Rosa Font

Ramon Farrés

Isabel Ortega; elegant i expressiva

Francesc Prat

Teresa Costa-Gramunt, amb un colpidor poema propi, final.

 Josefa Contijoch, va tancar l'acte, i també els diàlegs

A destacar, la divertida intervenció d'Anna Aguilar-Amat, que, ens va muntar en una moto, en un viatge del present al passat, en companyia d'un seu nòvio brasiler i de la Isabel Coixet, i amb ensenyament final: Demà pot ser l'any vinent.
 Com diuen els italians: "Si non è vero, è ben trovato"