traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dijous, 16 d’abril de 2015

Article 244) LES CARTES DEL JOAN - IX - BRASIL (1a part), ENTRAR EN EL PAÍS, POR PELOTAS!

Rio de Janeiro
Foto: www.taringa.net
14.04.15.  BRASIL (1a part).  ENTRAR EN EL PAÍS, POR PELOTAS !   (9)

Benvolguts,

Ara que arribo a aquests país tant enorme, vull dedicar el capítol als meus amics: Pep Adelantado, que va nàixer en aquestes terres, però rubinenc des de molt jovenet, i al Juli Sánchez, també rubinenc.  Ells dos van fer, ja fa un munt d'anys, el viatge que ara faig jo. Van comprar un cotxet de segona mà, un "escarabajo", i van recórrer quasi tot Sudamèrica, durant set o vuit mesos.

Els temps eren uns altres, i ara, moltes coses són diferents, però, l'aventura que van viure és de treure's el barret.  Va por ellos, maestro !

Brasil és quasi tant gran com tota Europa. Fa com 17 Espanyes!  Té 27 estats,  i només dos; São Paulo, i Rio de Janeiro, porten el nom de la seva capital.

El meu recorregut serà principalment arran de costa, tret, potser, si entro fins a Brasilia, i, al nord, si arribo fins a Santarem. O sigui, si no canvio els plans, passarem per: Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Paranà, São Paulo, Rio de Janeiro, Minas Gerais, Goiás (DF), Bahía, Alagoas, Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte, Ceará, Piauí, Maranhão, Pará i Amapá.......... uufff....no está mal !

Venint de l'Uruguai, la primera població que trepitjo del Brasil, encara que només faig "escala", es diu Pelotas.  O sigui que, sí; vaig entrar al país por Pelotas.  Les distàncies són tant grans, que, tot i que jo volia São Paulo per començar, tothom em recomana que m'instal·li a Florianópolis, a l'Ílla de Santa Catarina, en ruta, i que passi de llarg de Porto Alegre,  tot i que a mi em sonava molt més.

Passo tres nits en aquesta illa,  que tot i que ara ja no és temporada alta, manté un ambient de festa i de platja.

Seguint el meu camí em trobo Curitiba.  L'únic record que tinc d'aquest nom, és que, l'altre cop que vaig visitar aquest país, amb els meus amics Rafa Cuadrado, Santi Prat, Vicenç Bagué i Xavi Vilar, tornant de les Cataratas d'Iguazú, vam fer el pitjor vol dels meus 262 que porto fins ara.  Era un Curitiba-São  Paulo. Va ser tant mogut que fins i tot les hostesses van deixar a  mitges el piscolabis que estaven servint, i van seure, amb el cinturó cordat, tant esgarrifades com nosaltres. 

Tota vegada que la meva ignorància sobre aquesta ciutat era total, hi dormo cinc nits. Té un munt de coses per visitar. És una ciutat cultural, segura, pots anar a quasi bé tot arreu caminant, i té un museu de l'arquitecte Oscar Niemeyer, curitibenc o com se digui, tant magistral com les seves obres. A l'estat espanyol només ha deixat emprenta a la ciutat d'Avilés.

Com que em vaig quedar amb les ganes del "Tren a las nubes", a Salta (Argentina), m'he pres la revenja amb el "Tren verde expres" que va de Curitiba fins a Morretes.  El seu atractiu és que quasi bé tot el recorregut és pel mig del bosc i passa sobre un pont de 55 metres d'alçada. No sé pas si és millor o pitjor que el de "las nubes" però,  el "Financial Times", en un artícle, el deixaba com el tercer millor tren turístic del mon.  Jo crec però, que s'han passat tres pobles !

Desembarco a l'Illa do Mel i m'instal·lo en una ciutat encantada durant dues nits.  Bé, són quatre barraques però el poblet es diu Encantada. Relax total. No hi ha res a fer. Només descansar, platja o caminar. Per no haver-hi, no hi ha cap cyber enlloc per connectar-te a internet però, és que tampoc hi ha cotxes, ni motos. L'únic vehicle que circula és la bicicleta, moltes vegades carregades de taules de surf buscant l'onada més favorable.

Arribo a la gegantina São Paulo i, encara avui, no sé pas si m'ha agradat, o no.  Per descontat amb 11 milions d'habitants + 8 a les rodalies, t'hi pots perdre !  Me l'esperava més moderna.  No dic pas que sigui antiga però, dels mils i mils de gratacels que hi ha, només una mínima part fan patxoca.  Són edificis d'aquells que es construïen fa trenta anys, sense pena ni glòria. Tret del centre, tot és anar amunt i avall, perquè és molt muntanyós.  Es clar, després de llegir en un article de la meva guia:  "...la capital; culinària, de la moda, las finanzas y la cultura, es una megalópolis con más rascacielos juntos de los que se hayan visto nunca...... 150 museos y centros culturales de primera, 12.500 restaurantes de talla mundial con 52 tipos de cocina......420 salas de teatro experimental y cines......15.000 bares.....69 calles especializadas en un tipo de producto...." t'esperes, qui sap què... !, i no trobo res a destacar. 

Bé, sí. És ple de sense-sostre que deixen el seu perfum arreu. Té les coses que té una gran ciutat i punto.  Per cert, vaig fer un tour caminant i vam pujar a un dels edificis més alts. Dalt de tot ens varem fer una fotografia del grup, que si voleu la podeu veure a:  www.facebook.com/paseosapie, entreu a fotos. De moment encara hi és.

En direcció a Rio de Janeiro faig parada a Paraty.  És un poblet super maco. La història és que els països que en aquell temps venien a Brasil per endur-se l'or de Minas Gerais, entraven per aquí, perquè els paulistas, els habitants de São Paulo, no els deixaven entrar malgrat estar molt més a prop, perquè no volien que l'or sortís del país. De totes formes, ara, la sort que té aquest poblet, és que el casc antic s'inunda dos cops al dia.  Quan puja la marea, tots els carrers a tocar del mar, queden inundats, reflectint les casetes de colors i l'empedrat del terra. És molt, molt maco. És una sort que tinguin inundacions! Fins ara, crec què és el més maco que he vist del Brasil...però... ....oooohhhhh.... SENYORES I SENYORS!.... AMB TOTS VOSTÈS...: .RIO DE   JANEIRO!!! Déu meu quin espectacle!!!...

El Crist del Corcovado és una de les set meravelles del món. Segurament, tot el que l'envolta ha influït en com està construit; amb els braços oberts vol compartir-ho tot amb tothom que s'hi acosta.

Des de l'any 86, en la meva primera visita, sempre he cregut i ara ho corraboro, que, a vista d'ocell, és, sens dubte -per a mi- la ciutat més maca que existeix !  Des dels peus d'aquesta enorme escultura, tens unes vistes de la ciutat, incomparables. Tots els illots, totes les muntanyetes, totes les platges, totes les barquetes,  inclús tots els edificis, tot, tot... forma un conjunt que mereix el nom de meravella. 

El centre, bull de parades i venedors que, cridant cadascú el seu producte, li dóna un aire asiàtic. La Catedral, molt de l'estil del Niemayer. Els barris de Flamengo i Botafogo cada cop més de moda. I què dir de les platges de Leblón, Ipanema o Copacabana...! Les vistes des del Pão de Açúcar són d'infart. La panoràmica des de Niteroi després de creuar la baia pel pont de més de tretze km. i tornar amb barqueta, és espectacular. El Maracaná, l'estadi de futbol que jo vaig veure quasi en runes, ara reformat, ultra modern. L'ambient extraordinari en el partit al que assisteixo, un derby de dos dels quatre equips de primera que hi ha a la ciutat, Vasco de Gama Vs Flamengo...Rio de Janeiro és una ciutat fantàstica !... No m'estranya què els cariocas, els habitants d'aqui, malgrat la delinqüència, que també destaca, no vulguin ni sentir parlar de canviar de ciutat...  Segur que la majoria no se'n va... ni por pelotas !

Mentre us preparo la segona part, una salutació!

Joan

----------------------------------------------------------------------------------------------

Resposta: 

Benvolgut Joan,

Et veig entusiasmat, i, això em corrobora, com tu mateix ja dius,  que aquest país és extraordinari, sobre tot, pel que expliques, Rio de Janeiro s'emporta la palma.

L'enllaç per veure la foto no m'ha funcionat, diu que la pàgina no està disponible, llàstima!

A continuació buscaré alguns temes per il·lustrar les teves explicacions.

Cuida't i gaudeix molt.

Una abraçada,

Maica


Catedral de Pelotas (Brasil) 


Museu Oscar Niemeyer - Curitiba


Sao Paolo

Paraty


Una mica de música amb CAETANO VELOSO: 

  https://www.youtube.com/watch?v=ZB0M4IDQ0cM




I, finalment, un poema, de la gran CLARICE LISPECTOR. Gaudiu-lo

                                                    MEU DEUS ME DÊ A CORAGEM

Meu Deus, me dê a coragem
de viver trezentos e sessenta e cinco dias e noites,
todos vazios de Tua presença.
Me dê a coragem de considerar esse vazio
como uma plenitude.
Faça com que eu seja a Tua amante humilde,
entrelaçada a Ti em êxtase.
Faça com que eu possa falar
com este vazio tremendo
e receber como resposta
o amor materno que nutre e embala.
Faça com que eu tenha a coragem de Te amar,
sem odiar as Tuas ofensas à minha alma e ao meu corpo.
Faça com que a solidão não me destrua.
Faça com que minha solidão me sirva de companhia.
Faça com que eu tenha a coragem de me enfrentar.
Faça com que eu saiba ficar com o nada
e mesmo assim me sentir
como se estivesse plena de tudo.
Receba em teus braços
o meu pecado de pensar.


=================================================