traductor

dijous, 6 de febrer del 2014

Article 89) VÍCTOR ALARI I PONS; DE CALAFELL A CUBELLES

VÍCTOR ALARI i PONS, va nàixer a Calafell l'11 de setembre de 1955. Publica el seu primer escrit al butlletí del Centre Cultural i Excursionista de Calafell, del qual és un dels membres fundadors. Dos anys més tard participa en la creació de la revista Retruc, on publica diversos articles d'opinió, poemes, etc. El 1979 s'incorpora com a professor de català a l'Escola Graduada Mixta de Cubelles, i col·labora en la fundació i redacció de la revista El Full de Cubelles. L'any 1980 es diploma en Magisteri i el 1996 obté la llicenciatura a títol pòstum en Geografia i Història. Fruit del seu matrimoni amb Maria Jesús Idalgo Campos, són les seves tres filles, Clara Aïda i Marta. Pel que fa als premis literaris, cal destacar el Segón premi de poesia Salvador Espriu de Calafell 1990 (amb l'obra Lletraferit bastant greu), els Premis literaris penedesencs "Nit de Sant Jordi" (seleccionat amb Poemes esparsos el 1993, i guanyador amb L'ombra de un ninot el 1994), i el concurs literari i de poesia Salvador Estrem i Fa i Amadeu Pi i Secall 1004 (Tot m'agrada i no en tinc prou). Mor a Cubelles el 12 de maig de 1996.

Paraules que figuren en la solapa de de coberta del llibre de Víctor Alari BRASSA DE CREPÚSClE, editat una vegada s'havia produir el seu traspàs.

El mateix llibre du una presentació de Joan Olivella i Ricard (en aquell moment Regidor de Serveis Culturals de l'ajuntament de Calafell. ·En el moment actual -2014- Alcalde de Calafell), d'aquella presentació, extraurem un fragment:

"En aquest llibre us mostrem una part del Víctor Alari; la del poeta sensible, bojament enamorat dels seus i sobretot de la vida. Reconforta l'esperit comprovar que una persona que se sabia sentenciada per una cruel malaltia podia ser tan vital. Aquesta actitud podem veure-la reflectida en els seus versos, lúcids i intensos, curulls d'emoció. I, llegint-los, tots podem aprendre tal vegada un parell de coses sobre allò que és realment important a la vida i sobre allò que és accessori."

Encara és més emotiva la nota que, en la pàgina següent, inclouen les seves filles; Clara Isabel, Aida i Marta, presenten així al seu pare:  "Víctor va ser un gran català, un bon amic dels seus amics, un bon mestre, una boníssima persona, però per nosaltres, les seves filles, va ser, sobretot, un bon pare." -Cubelles, abril de 1998.

Finalment, anem a conèixer els seus poemes:

En alguns d'aquests poemes,Víctor Alari, es parla a sí mateix, en d'altres, li parla a la seva malaltia, en molts, li parla a la companya de la seva vida: Maria Jesús, com per exemple, en aquest:

PERVISC PERQUÈ M'ESTIMES CADA DIA

Pervisc perquè m'estimes cada dia,
-uns dies, més, d'altres, molt més-,
i si un jorn tal manyac jo no tingués,
per mancança d'amor, em moriria.

Sense el teu consol tot és incert,
et necessito com una pluja lenta,
compassada, tothora perceben-te,
aigua vital per aturar el desert!

-perquè l'erm, sense tu, progressaria-,
seria una funesta soledat,
ni la pròpia ombra no em voldria.

Per tenir-te, em sé privilegiat,
sense tu, espantat, claudicaria.
La meva força és la teva lleialtat!