Agafo el nom per aquest article, del mateix títol del llibre d'ANTONI FERRET: Per un cristianisme en la frontera.
No és el tipus de llibre que més es publica actualment; el cristianisme no està de moda.
Les persones que cerquen respostes a les seves inquietuds, s'han refugiat en el tarot. I aquells que persisteixen en el seu cristianisme, s'han resignat a ser escassos, i a restar poc menys que amagats.
El cristianisme actiu, el cristianisme amb consciència social, que fa uns quaranta i cinquanta anys va fer tanta i tan bona feina, s'ha adormit.
Una mena de decepció, s'ha ensenyorit dels cristians. Ens conformem amb un sentiment personal de fe -si és que la tenim- i prescindim de la influència que l'església pugui tenir o no, en la societat.
Potser esperem que un dia, un Papa il·luminat, decideixi obrir els braços als homosexuals, als divorciats, a les dones que decideixen avortar...
Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu, es veu que pensem, I així, deixem la religiositat tancada en un calaix, íntim, personal, més proper a la poesia que a la vida pràctica, i afrontem els problemes del mon, exclusivament, amb la política.
Aquesta mandra de pensar en un cristianisme present i amb futur, no la ha tingut Antoni Ferret, que ha desenvolupat en el seu llibre tota una sèrie de mesures dallò més agosarades i arriscades.
La primera part del llibre, crec que tots la signaríem; analitza, constata, recorda, explica... crec que hi estem d'acord.
Després ve una segona part, i aquesta sí que és discutible per molts de nosaltres.
La lectura del llibre és fàcil i amena, i fa pensar en la possibilitat de tornar a engrescar als cristians en un projecte de vida cristiana actualitzada, en línia amb el mon del segle XXI.
Tant de bo, aquest llibre, sigui llegit i comentat en les altes esferes religioses, per tal d'incitar a un anàlisi, i, finalment, a un consens. Crec que no caldria anar als extrems que demana Antoni Ferret, però, moltes de les propostes que fa, segurament farien de la nostre religió, una eina útil, moderna, consoladora, per afrontar tots els reptes que ens mostra aquest segle, el qual, encara no sabem per quins camins ens portarà.
 |
| Antoni Ferret és membre d'Esglèsia Plural |
JO CREC EN VOS, BON DÉU
Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós,
vivent misteriós
ben a prop meu.
Si el dubte algun cop ve
feu‑me fort en la fe.
Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós.
Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós,
sé que per mi vetlleu
com Pare amorós.
Si em sento defallir
i m'espanta patir.
Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós.
Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós,
així ho han fet els sants
amb el cor joiós.
Ells em guien a mi
de la creu pel camí.
Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós.
A prop de vós, bon Déu,
a prop de vós,
feu‑me en vostre servei
ben generós.
feu‑me sempre, Senyor,
créixer en el vostre amor.
a prop de vós, bon Deú,
a prop de vós.
I, en aquest enllaç, teniu interpretada, aquesta bella cançó, en el Festival de Música de Setmana Santa, de Tarragona:
https://www.youtube.com/watch?v=8dMqA4a78R8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada