traductor

dimecres, 18 de novembre del 2015

Article 293) POESIA EN FAMÍLIA

Guerau de Liost (1878-1933)
Guerau de Liost és el nom literari de Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot el 1878, traspassat a Barcelona l'any 1933.

Poeta i polític catalanista conservador. Va tenir, entre altres càrrecs públics, el de regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Va ser un europeista convençut, molt atent a les novetats culturals i polítiques que ens arribaven de l'altra costat dels Pirineus.

Aquí teniu un bell poema de temàtica familiar:

ROMANÇ DEL GOIG DE TENIR GERMANA
Guerau de Liost

Quina bella sort
de tenir germana!
Joveneta que és
                                                     i entenimentada,
                                                     joveneta que és,
                                                     en finar la mare
                                                     es vesteix de dol
                                                     i regeix la casa.

                                                     De tan bé que ho fa,
                                                     l'amen les criades
                                                     i la hisenda creix,
                                                     i somriu el pare
                                                     i somriu l'amor
                                                     tot plegant les ales,
                                                     i la deixa fer
                                                     sense destorbar-la
  
                                                     De tant bé que ho fa
                                                     un estol de fades
                                                     baixa al seu entorn
                                                     i es parteix la tasca:
                                                     l'una fa el dinar,
                                                     l'altra les bugades,
                                                     l'altra estén i cus,
                                                     l'altra fa els dissabtes,
                                                     l'una desfà llits,
                                                     l'altra para taula,
                                                     i entre totes fan
                                                     el treball de casa.

                                                      Joveneta que és,
                                                      resta la germana,
                                                      resta pels germans,
                                                      resta pel seu pare.

                                                      Nostra Dona, diu:
                                                      "Noia casolana:
                                                      ton regent em plau
                                                      i la teva traça,
                                                      i la teva amor
                                                      i la teva gràcia.
                                                      Cambrereta et faig
                                                      de l'altar del Carme.
                                                      Tingues-me'l lluent
                                                      com la teva casa." 

(del llibre LECTURES DE POESIA CATALANA, Tria de Joaquim Molas - Edicions 62 1988)

 ============================================