 |
| Pintura a l'oli de Rosa Galceran |
Rosa Galceran havia pintat nombrosos paisatges amb aquest motiu:
El camí.
..................................
El camí.
..................................
El poema amb el que ens va deixar el seu comiat, ha estat aquest:
POTSER VINDRÉ
Quan ja no hi sigui
potser vindré
dins de l'estoig
del teu record.
Arribaré
dintre dels somnis
plens de tendresa
que t'embolcallen.
Mentre la pau
s'escamparà
com una brisa
dins la nit blanca.
I tot l'enigma
es desclourà
cobert de llum
dintre de l'ànima.
ROSA GALCERAN
 |
| Un dels molts dibuixos a color, de Rosa Galceran, amb el seu estil personal .....................
Deixo, a continuació, constància del meu adéu, en aquest poema; el primer que vaig escriure des que vaig tenir notícia del seu traspàs:
PER UN ADÉU
Per un adéu tan tendre
em sobra veu:
per expressar-te amor,
no hi ha paraules;
tu les vas emprar totes,
les més dolces, i viuen,
endins dels llibres teus
com en un calze.
Combregaré amb els versos que escrigueres
quan necessiti l'aliment de l'ànima,
i sens cridar el teu nom
et trobaré
perquè la teva aroma
sempre em durà la calma.
Maica Duaigües
..............................................................................................................................................................
|
1 comentari:
Un bon homenatge a Rosa Galceran que heu tingut l'encert de plasmar dins aquest blog: dos bells quadres seus i dos poemes tan humans i entranyables com va ser la seva vida.
Els que tinguérem el goig de conèixe-la, vam descobrir en ella una dona extraordinària que, a les dècades 50-60, va alegrar la infantesa i adolescència de moltíssimes nenes amb els seus dibuixos i vinyetes en les publicacons romàntiques més populars de l'època; més tard va anar creant una obra pictòrica d'excel.lent valor i, per sobre de tot, va saber compaginar aquestes qualitats artístiques amb la creació d'una família éssent durant molts anys una bona esposa i mare.
...Sí, Rosa, potser amb la teva modèstia volies dissimular tot el que eres, però les persones que, d'una manera o altra vam passar per la teva vida, prou sabem que darrera la teva senzillesa hi havia una gran dona i una amiga que mai oblidarem.
Rosa M. Esteller
Publica un comentari a l'entrada