traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dissabte, 5 de desembre de 2015

Article 301) SARAU DE POESIA, 5a temporada, programa 10

SARAU DE POESIA - CALAFELL RÀDIO
29-XI-15

Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:


Programa 10 de la 5a temporada

Contingut:

Música: Las Mañanitas -  Raphael i Los Gemelos

Convidada: Goya Gutiérrez; conversem amb ella, i ens llegeix alguns poemes del seu últim llibre.

Música: JACQUES - Luís Eduardo Aute

Lectura del llibre de Josefina Peraire: PER RUTES DE SILENCI I CRITS DE TRAMUNTANA.

Música: La chanson des vieux amants - Jacques Brel

292929292929292929292929292929292929292

Complements:
Goya Gutiérrez, Poeta, i directora de la
revista de poesia, ALGA

Le plat pays, Jacques Brel:
https://www.youtube.com/watch?v=qfkH9VsQgHI


29229292929292929292929292929292929292929292929


Núria Feliu, la interpreta, traduïda al català, amb aquesta lletra:

Amb el sol que és molt blanc sobre el mar que és molt blau,
amb uns núvols molt blancs dalt el cel que és tan blau,
i rius que inútilment volen fer dolç el mar,
rius mols secs, molt hostils, amb el cor ple d'atzar.
Amb pluja per atzar, amb algun cop de vent,
amb el trot sobre el mar de llevant inclement.
El clar país, el meu.

Tot de vells campanars entre cases i camps,
i tendríssims palmons el Diumenge de Rams,
tot de cares de sants pintades amb traç fort,
que lluiten contra el temps a cavall de la mort.
I camins plens de pols per on ve, indiferent,
la brisa de l´oest, la llum del sol ponent.
El clar país, el meu.

Amb aquest cel tan dur que el sol no és pot mirar,
amb aquest cel tan alt que els ocells són distants,
amb aquest cel tan net que ensenya a perdonar,
amb aquest cel tan lluny que els homes són pagans.
Amb el fred vent del nord que arriba tramuntant,
amb el fred vent del nord que torna el cel brillant.
El clar país, el meu.

Amb els pobles i ciutats que de Roma han nascut,
amb homes jornalers portats pels trens del sud.
Quan la parla és un clam, quan la parla és un fet,
quan el poble és memòria i el dret a viure, un plet.
Quan la brisa és somrís, quan el vent és discret,
quan el vent ve del sud, quan tot esdevé quiet.
El clar país, el meu.

292929292929229292929292929292929292929292922929292929229292929292929292929292929292929