El primer any que vaig fer POEMES AL NAS DE LA LLUNA (que consistia en un recital de poesia, a la nit, a la platja de Calafell), Adriana Ferran em va donar dues coses: un petó, i una empenta, (endavant, s'enten).
Un petó, perquè això és lo seu, i així s'ha guanyat el nom ("la poeta dels petons", li diuen), i una empenta, perquè, quan jo li vaig dir, espantada: m'he compromés a muntar un recital de poesia a la platja!, ella em va animar: Endavant...! i em va donar una cinquantena de noms de poetes i rapsodes, amb els seus respectius telèfons, i a tots els vaig anar trucant. Llavors a mi no em coneixia ningú, i jo els deia que era amiga de l'Adriana Ferran, i la gran majoria, van respondre positivament.
Van recitar persones de Calafell, de Cunit... però també van venir des de Barcelona, del Masnou...
Només faltava... l'Adriana ! que aquell dia havia d'estar a París.
No cal dir que el recital va ser un èxit. Gràcies Adriana!!!
En algun lloc tinc el llistat d'aquells primers participants i un dia d'aquests el penjaré en el blog.
 |
| L'Adriana Ferran va saber compartir amb mi els seus amics |
2 comentaris:
Estimada Maica, cóm podria donar-te les gràcies per tot el que m’has donat?
Et dec molt. Sempre has estat sol•lícita a l’hora de posar la imaginació en marxa. Ets creativa com els grans intel•lectuals i no escatimes ganes com els elevats pensadors.
Recordo amb gran alegria totes les manifestacions d’amistat que m’has mostrat: els recitals a la platja de Calafell, l’homenatge al Lleidatà, la representació d’un dels meus poemes al Teatre del Vendrell, les anades a la ràdio de Calafell, totes les vegades que t’he cridat i has vingut a participar, els recitals del Vivaldi, un altre homenatge que em vares fer a Vivaldi, etc. etc.
Les nostres vides estan lligades per les cintes de la comprensió, de l’amor agermanat de la relació amb les Muses. T’estimo perquè ets una persona donada als altres per a fer-los feliços, perquè gaudeixin de la Cultura de les Lletres, perquè es manifestin i es puguin esplaiar a traves dels sentiments nets, sense enveges ni mal cor.
Gràcies per les teves paraules i espero que continuem fruint de la Poesia que surt de la nostra ànima musical.
Adriana Ferran (la poeta dels petons)
Què bonic tot el que dius, Adriana...! i com t'ho agraeixo ! Em fa feliç que aquesta hagi estat la teva experiència de la meva amistat, i espero que sigui sempre així!
Publica un comentari a l'entrada