 |
| Equador |
Benvolguts,
Fa només tres anyets que vaig visitar aquest país durant quasi bé un mes. Com que encara tinc el record prou fresquet, no vull entretindre'm massa, i passo de repetir tota la costa, com Guayaquil, Salinas, Puerto López o Montañita i tampoc repetiré les Ílles Galápagos; per tal d'arribar al Perú com més aviat millor.
Entro per Otavalo per no perdre'm el mercat d'indígenes que fan els dissabtes, i, de passada, cosa que no vaig fer l'altra vegada, visito unes cascades, de les moltes que hi ha als afores de la ciutat. Prou bé!, un parc d'ensinistrament d'aus, com ara, el cóndor, i també, un cementiri d'indígenes. És molt curiós veure com, tots els dilluns i tots els dijous, les famílies dels difuns, s'acosten a les tombes per compartir els àpats del dia. És com si anessin d'excursió. "Paren taula" damunt del lloc on és enterrat el parent, i, abans de marxar, li deixen el plat que més li agradava, perquè vegi que els seus familiars no l'obliden. I això ho faran sempre; encara que faci 50 anys què ja no hi són! Deixo enrrere la ciutat de "La Mitad del Mundo" què, com el seu nom indica, és just, a l'equador de la terra.
 |
| Cementiri indígena |
 |
| Mercat indígena d'Otavalo |
De la capital, Quito, poca cosa a destacar. Moltes esglèsies i molts edificis gobernamentals. Passo de pujar al volcà com vaig fer l'altra vegada. i em dedico més a la vida de carrer.
Baños sembla gafe per a mi. Recordeu que l'altra vegada em vaig trovar amb l'evacuació de la ciutat per l'erupció del volcà? Doncs, aquesta vegada, he hagut de quedar-me un dia més del previst, perquè hi hagut una vaga general a tot el país, i les carreteres estaven bloquejades pels "piquets". No repeteixo les cataratas de "El Pailón del Diablo" ni "El Manto de la Novia", però si que torno, a la nit, a veure els "focs" que desprèn el Tungurahua.
 |
| Tungurahua |
No m'entretinc tampoc massa a Cuenca, encara que l'he trobada més maca que fa tres anys, i vaig directe cap el Perú, que el tinc més oblidat, perquè ja fa molts anys què el vaig visitar. Hi arribo amb moltes ganes, doncs tinc un molt bon record de les meravelles que, de ben segur, hi tornaré a trobar.
Engego doncs, la darrera etapa d'aquest gran viatge que, com deia el meu amic Josep Ferrari: "Això és un viatge! la resta..., són excursions!"
Fins aviat,
Joan
Resposta:
Veritablement fantàstic, aquest viatge, ens omples d'enveja (sana), de coneixements..., total, que ens cau la baba...
A veure aquesta darrera etapa; estem a l'expectativa!
Una abraçada,
Maica
Fins aviat,
Joan
Resposta:
Veritablement fantàstic, aquest viatge, ens omples d'enveja (sana), de coneixements..., total, que ens cau la baba...
A veure aquesta darrera etapa; estem a l'expectativa!
Una abraçada,
Maica
-----------------------------------------------------------------------------
De la pàgina: http://www.poemaspoetas.com/rosa-amelia-alvarado-roca/la-vida-va-y-viene
agafem un poema de ROSA AMELIA ALVARADO, poeta nascuda a Guayaquil, el 1944. Fundadora i directora de la revista femenina HOGAR, directora de programes culturals a la T.V. equatoriana, entre moltes altres activitats.
(Poema proporcionado por su autora)
De la pàgina: http://www.poemaspoetas.com/rosa-amelia-alvarado-roca/la-vida-va-y-viene
agafem un poema de ROSA AMELIA ALVARADO, poeta nascuda a Guayaquil, el 1944. Fundadora i directora de la revista femenina HOGAR, directora de programes culturals a la T.V. equatoriana, entre moltes altres activitats.
LA VIDA VA Y VIENE
(Poema publicado el 27 de Julio de 2004)
La vida es como un guinguilingongo
sube y baja
baja y sube
a veces se gana
a veces se pierde
en mi vida de todo he hecho
y a lo mejor he hecho muy poco
sube y baja
baja y sube
marea poderosa
poderosa resaca
nada se detiene,
es una barca que no llega a puerto
si te bajas, ya es muy tarde
para volver a subir
mejor es seguir con las velas al viento
peinando las barbas enmarañadas de
las tormentas.
Trepada en lo alto de un nido de pájaro
me puse a mirar mi vida
como colgada de un balcón imaginario
igual que un actor ausente de una extraña
tragicomedia.
No me arrepiento de lo vivido
lo bailado nadie me lo quita
lo que hice, sin duda lo volvería a hacer
ya nada quiero de la vida
me ha dado mas
de lo que he devuelto
y las cosas que quedaron por hacer
quizás, quien sabe
una nueva vida habrá como tiempo
suplementario
para otra estación de siembra
y otra de cosecha.
La vida es como un ginguilingongo
sube y baja
baja y sube
a veces se gana
a veces se pierde.
(Poema proporcionado por su autora)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada