Article 186) DEIXEU QUE ELS INFANTS VINGUIN A MI

Dibuixos Bíblics per imprimir i acolorir

Ahir, l'església de La Santa Creu, de Calafell, va estar plena de gom a gom, feia goig de veure les families, mares, pares, tiets i tietes, joves, i canalla de totes les edats.

Els protagonistes, eren, però, les nenes i els nens, i el motiu de la festa religiosa, era el començament de curs de la catequesi. Calafell és vila marinera, a més d'agrícola, i enguany, la simbologia del mar ha estat present de forma material, i, naturalment, en forma verbal, en aquesta festa d'inici de catequesi.

Penso que, el millor regal que podem donar a les nostres criatures, és l'esperança. L'esperança en quelcom de millor, de més perfecte, l'esperança en l'amor, l'esperança en la justícia.

Quan siguin grans, ells mateixos decidiran en què volen creure, i en què no, però no els hi amaguem l'esperança, domen-nos-li la oportunitat de creure en un ésser perfecte que ens estima.

En aquestes alçades, tots sabem, que la vida no és justa, però podem tenir la il·lusió de que tot el que és imperfecte aquí a baix, existeixi amb perfecció en un altre mon que podem intuir, i, inclús, tenim la oportunitat de lluitar per la justícia.

En la vida, els nostres fills, hauran de tenir fe. Hauran de tenir fe en ells mateixos, en els seus pares i germans, en els seus professors i amics, en les seves parelles, en tot allò que constitueixi el seu camí, hauran de tenir -necessàriament- una mínima fe, una mínima confiança, en algunes persones i coses, per a poder avançar. Si han de creure, en tantes coses febles, que, a vegades, també els decebran, ¿per què negar-lis la fe en un ésser perfecte?

A més, la fe, no és solament creure amb ulls clucs i esperar que tot ens sigui donat, la fe és també, tot això que ens diu Lluís llach.

(Si el vídeo no estigués operatiu, el podreu obrir en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=GmSjj09u7EA)

Aquí tenim la preciosa lletra:

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++