Universitat de Barcelona |
Sota el cel tan blau,
d'una clara nit,
caminàvem per dins la ciutat.
Jugàvem a ser
unes vides més
de les moltes que passen rient.
El Palau Robert
sobre núvols blancs
el seu cos retallava grisenc.
Palau Robert |
amb rellotge mut
dictà l'hora de dir-nos: adéu!
Amb desig fervent
i amb versos als dits
tots marxàrem per camins diferents
Una blava nit
d'un setembre clar,
que bonica que fou la ciutat...!
Maica Duaigües
(Del llibre: Vers un País de Poesies - de Parnass Ediciones)
1 comentari:
Maica,
Els paratges que descrius són la meus Barcelona, la que m'he pogut fer meua i que em fa sentir com a casa encara que no hi hagi viscut mai. M'agrada la teua poesia fresca i evocadora i hauria desitjat seguir recorrent més la ciutat a través dels teus versos.
Publica un comentari a l'entrada