traductor

dimecres, 5 de novembre del 2014

Article 183) NADALES ESCRITES PER DONES

Joana Raspall
EL TIÓ
(Joana Raspall)

Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri!
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons...
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal;
És un joc de Nadal!

L'any passat, una amiga, que va organitzar un recital de poemes de Nadal, em va dir que havia tingut molta feina per trobar nadales escrites per dones. -No n'hi ha!-  em, deia. Finalment en va poder reunir unes quantes, però no va aconseguir la paritat, que ella procurava, amb els poemes escrits per representants del sexe masculí. 

No sé si enguany, repetirà l'experiència, però, per si ho fa, i per poder ajudar-la, i, com que estic convençuda que n'hi ha forces de nadales escrites per dones (el que passa es que potser no estan gaire publicades), us proposo que, aquelles de vosaltres que heu escrit algun poema de Nadal -ara, o temps enrrere, i, en qualsevol llengua- els poseu en els comentaris d'aquest article.

En nom de la meva amiga, i del meu propi, us en dono les gràcies. 

Nota: Escriviu el text dels poemes de Nadal, directament en la casella de "Comentaris" que hi ha al final d'aquest article.  
També podeu posar prosa poètica.
Recordeu: El tema, ha de ser: NADAL, i els autors: dones.

------------------------------------------------------------

Rosa Maria Esteller, ens va posar, en els comentaris, dos escrits de Nadal, un en francès, que el podeu veure a "Comentaris", i un altre poema, en català, que, per una incidència informàtica, va quedar posteriorment esborrat, tal com explico en els comentaris. 
Per evitar que ens torni a passar alguna cosa semblant amb el poema que, a petició nostra, ens ha enviat per correu electrònic, optem per posar-lo directament dins d'aquest article. I tornem a donar les gràcies a Rosa M. Esteller per la seva, sempre entusiasta i generosa, col·laboració.

EL NOSTRE MÓN
            (Rosa Maria Esteller)

El Món és gran, immens, gira que gira,
any rera any, amb moviment constant;
el pas del temps les tècniques capgira:
avenços i progrés a cada instant.
Aquest Món tan excels que tots admiren,
a voltes no fa prou pels més mancats;
les guerres i penúries sempre arriben
a pobles i països oblidats.
Oh, Món universal, on ens transportes !
Cada cop veiem més desigualtat...
Quan aquells que són dalt obriran portes
deixant pas a valors i honestedat ?
Al Món, quan ve Nadal, torna el senderi,
mostra que tot millora d’allò més:
són dies d’harmonia, d’encanteri,
i sembla que tot pobre queda atès.
Però, el nostre Món ben poc canvia:
conflictes bèl·lics, pèrdues... quin parany !
Quan els homes seguiran nova guia
i la Llum del Nadal serà tot l’any ?
Per un Món més just: cerquem l’esperança,
vivim amb fe tot pensant amb el cor,
estimem tothom sense cap recança
i junts avancem per camins d’amor !!!

Rosa M. Esteller Elies


3 comentaris:

rosamariesteller ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
rosamariesteller ha dit...

VIVRE...

Vivre, c'est savoir apprécier chaque bon moment que nous offre la vie;
c'est se lever le matin avec la pensée de passer une journée unique, qui sera sans pareille;
c'est profiter chaque instant, afin qu'il ne soit pas perdu;
c'est prendre l'exacte mesure des problèmes quotidiens, et veiller à les résoudre;
c'est regarder avec espoir vers l'horizon, quand devient sombre notre univers immédiat,
c'est avoir famille, bons amis et l'apprécier, avoir et donner de l'affection;
c'est s'efforcer d'accomplir toutes nos activités avec courage et enthousiasme:
c'est admirer le bon côté de la vie et en faire bénéficier tout le monde;
c'est éprouver de l'estime, tant pour ceux qui nous entourent que pour ceux qui sont éloignés.
Vivre, c'est garder la foi, regarder vers l'avenir et, toujours, aimer.!
Noël, c'est vivre...

Rose-Marie

Poemes al Nas de la Lluna ha dit...

Aquest escrit s'ha esborrat, involuntàriament, per problema informàtic, prego a l'autora que el torni a escriure, si no és massa molèstia. Demano disculpes i agraeixo la participació.