traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

divendres, 7 de novembre de 2014

Article 184) TERESA GRAU TORRES, poetessa

Un dels 46, era TERESA GRAU
No sé si va publicar algun llibre en solitari, tot i que els seus poemes hi son en diverses antologies. Publicar no li preocupava, a TERESA GRAU, però escrivia bonics poemes, amb continuïtat. Versos de la intimitat de la llar, d'admiració de la natura, versos que donaven pau. 

La recordo, primeta, pausada però activa, sempre amable i educada amb tothom...

Acabo de rebre la notícia de que ha traspassat. De ben segur que ha tingut una vida plena, senzilla, i, segurament feliç, perquè no desitjava més del que tenia.

Com a tants d'altres poetes i poetesses, la  vaig conèixer en els anys 90, a la Cova del Drac, on ella no hi faltava cap setmana a les trobades de POESIA VIVA, grup del que era sòcia activa,  i va continuar, resseguin els diferents llocs on POESIA VIVA realitzava els seus actes.

Rescato un llibre de l'any 1996: 46 POETES D'AVUI, amb coberta de Rosa Galceran.

Teresa Grau, va participar en aquest llibre amb un poema que a mi m'agradava molt: 

RELLOTGE JUBILAT

No dono corda al rellotge;
fa molt temps que està parat.
Del tic-tac que encara em bressa
ja en passo, ja no em fa peça...
Déu meu, com he canviat !

Des de petita l'he vist
presidint el menjador,
i, a la nit, quan el sentia,
ja hi trobava poesia,
com si ell fos un trobador.

És lluent i centenari,
no té tos ni mals atacs,
però té llarga memòria
i sempre em deia la història
quan parlava amb els tic-tacs.

Cada setmana l'espolso;
té bona jubilació!,
el seu silenci ara estotja.
No dono corda al rellotge,
però vetlla el meu racó.

                    Teresa Grau


Al cel sia, la bona amiga, la bona poetessa; Teresa Grau!

-------------------------------------------------------------------------------------

Avui 8 de novembre, hem acomiadat la Teresa, ella ens ha deixat un últim regal de poesia; el seu epitafi:

EPITAFI

Quan m'escapi d'aquest món
voldria estar cara al mar
contemplar les ones roges
que pinta el sol quan és nat.

I la nit, amb les estrelles
i la lluna radiant
quan s'adormen sobre l'aigua
pintant un mantell brillant.

Quan m'escapi d'aquest món
porteu-me de cara al mar.

                 Teresa Grau

------------------------------------------------------------------------------------

No tenim cap fotografia en aquest moment, de la Teresa Grau, però hem trobat quelcom de millor, un vídeo on la podem tornar a veure i sentir parlar:
------------------------------------------------------------------------------------

En data juliol de 2015, veig que el vídeo ha desaparegut d'nternet, és una llàstima, peró, a canvi, he trobat unes fotografies precioses, antigues, que suposo deuen correspondre a la nostra Teresa, quan era menuda. Les podreu veure en aquest enllaç:

 https://eldaguerredesants.wordpress.com/galeria-dimatges/nens-petits/