traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimecres, 19 de novembre de 2014

Article 188) DELICIOSA MALALTIA

Imatge procedent de:calamocorriente.blogspot.com.es/
Estàs amb grip. I descobreixes que pot ser un estat deliciós. Et trobes fatal, és veritat, però, aquesta sensació d'invalidesa, et proporciona, a l'hora, una indiferència total, una protecció absoluta, contra els habituals problemes, feines i responsabilitats, de cada dia.

Primer de tot, has cancel·lat tots els teus compromisos, i a tothom li ha semblat molt bé, perquè,  quan han sabut que estaves a vessar de virus, han perdut tot l'interès en veure't. 

Solucionats els compromisos socials, t'has posat el pijama i t'has ficat al llit. El metge diu que aquesta malaltia el que demana és llit, repòs,  begudes calentetes, i poca cosa més. Potser t'has adormit, i al despertar-te, si has tingut prou esma, has agafat un llibre, una novel·la entretinguda que tenies a mig llegir... 

Quan t'has cansat de llegir, has posat la ràdio, amb poc volum. Els de casa, de tant en tant, obren tímidament la porta, treuen el nas -amb precaucions-  i pregunten si t'han despertat, cóm estàs, si vols alguna cosa; el diari?, un llibre?, un got de llet amb mel? un suc de taronja?, no voldries pas menjar alguna cosa?

Tu contestes a tot que no, amb veu de víctima, llevat que alguna d'aquestes coses et vingui de gust, llavors dius que, bé..., una mica..., per si després et trobes millor... que ho deixin allí..., però ho dius amb un to condescendent, com aquell que els fa un favor; per no menysprear-ho, vaja.

I així van passant els dies, entre caldos calentets, revistes, música suau, menjars delicats, i moooolta tranquilitat.

Acabes pensant que, estar malalt, segons com, pot arribar a ser una delícia!

Avui toca doncs, poemes de malaltia:

 El primer resfriado


                                         Me duelen los ojos,
                                          me duele el cabello,
                                          me duele la punta 
                                          tonta de los dedos.

                                          Y aquí en la garganta
                                          una hormiga corre
                                          con cien patas largas.

                                          Ay, mi resfriado!,
                                          chaquetas, bufandas,
                                          leche calentita
                                          y doce pañuelos 
                                          y catorce mantas 
                                          y estarse muy quieto
                                          junto a la venta.

                                         Me duelen los ojos,
                                          me duele la espalda,
                                          me duele el cabello,
                                          me duele la tonta 
                                          punta de los dedos.
                                             )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))