traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

divendres, 27 de març de 2015

Article 237) LES CARTES DEL JOAN . VIII - URUGUAY, SERRAT, I HOWARD CARTER

23.03.15.  URUGUAI,  SERRAT,  I  HOWARD CARTER.  (8)

Benvolguts,



L'entrada en aquest petit país va ser per Colonia del Sacramento, que és a només una horeta en ferry des de Buenos Aires (Argentina).  És un lloc molt coquetó. Carrers empedrats amb llambordes, arbres super alts que fan ombra contínuament, cotxes d'època dels que nosaltres només veiem exposats en algunes ocasions, aparcats en qualsevol carrer, i la història de quan aquesta ciutat era centre de contrabandistes.

La capital, Montevideo, no té massa a destacar tot i que els seus habitants se senten molts orgullosos d'ella. La típica Plaza de Armas, què és la plaça major, un passeig marítim d'uns cinc quilometres, molts centres comercials i molts teatres.

Una mica més enllà i camí de l'enorme Brasil, Punta del Este i Punta del Diablo.  Punta del Este, ara mateix que s'acabat l'estiu, és una ciutat fantasma. Molts hotels, molts apartaments i moltes torres i xalets, tot de luxe, però ningú pels carrers. Tot molt ajardinat i molt ben cuidat. Molta plata. És una mena de Puerto Banús, a Marbella.  Punta del Diablo és tot el contrari. No hi ha cap edifici més alt de dues plantes. Els carrers sense asfaltar.  Els hotels són cabanyes o bungalows i l'ambient molt relaxat. Em recorda a la Formentera de la bona època, la de fa més de 30 anys !

Uruguai no dóna per a massa més.  Una carn tan excel.lent com la d'Argentina, tangos també com al país del sud, i Joan-Manuel Serrat, també tant escoltat en cada racó; l'adoren.


Aprofito que aquest correu és una mica més curtet, per aclarir-vos alguns dubtes que vosaltres mateixos em plantegeu en els escrits que m'envieu.

Les distancies per Xile i Argentina i, ara també ho serà Brasil, són enormes.  Vols anar al lavabo i són 1.000 km !  Els recorreguts curts, 6/8 hores de bus, m'agrada fer-los de dia perquè així gaudeixo del paisatge, en el qual, en algunes ocasions, et trobes verdaderes meravelles.  Quan la durada és llarga, 12/14/16 hores, prefereixo fer-les de nit perque ho passes dormint i no se't fa pesat.  Hi ha autocars amb diferents tipus de seient. Des del més corrent, reclinable, fins al més sofisticat, amb els seients més amples i totalment reclinables fins l'horitzontal.  També porten hostesses que et serveixen el sopar i l'esmorçar i qualsevol cosa que necessitis. Et passen pel·lícules, et munten partides de bingo gratuïtes o algun altre joc i amb premis, i, alguna vegada, inclús actuacions musicals en directe. Els bitllets... molt cars!

Els menjars doncs, bé, sobre la marxa proves, o no, coses noves, però sempre hi ha alguna tonteria que t'agrada.  Gana, no passes.

Els preus, fins ara:  Paraguai molt barat, Bolívia encara més, Xile com Barcelona,  o més car, Argentina,  rondant Barcelona, i Uruguai, caríssim, clarament per sobre nostre. Per descomptat quasi bé sempre, la despesa més elevada és l'hotel.  Després que una nit vaig pagar 60 euros per una habitació que no era gran cosa, el plantejament el vaig dirigir majorment cap als Hostels. Dormir en una habitació compartida de quatre o sis llits, et surt per uns 15 euros, amb esmorzar. La major part de les vegades que l'he utilitzat, a més, he estat totalment sol. Tots els dormitoris acostumen a ser mixtes, així és més divertit.

Les fotos, doncs bé, com que volia fer alguna cosa que no fos el de sempre, tot el que estic tirant és amb la nova càmera 3D.  Ja veurem després que faré. De moment porto tirades més de 7.000 fotos !


Tutankamon
Algú de vosaltres també em pregunta si no em canso d'anar amunt i avall.  Doncs la veritat és que no, perquè sempre vas veient coses noves i, quan canvio de país, parteixo de cero. Faig "borrón y cuenta nueva". És com si comencés el viatge de nou.  A més faig meva la resposta de Howard Carter, quan, al mirar pel foradet que van fer a la tomba de Tutankamon, abans d'obrir-la, li van preguntar..... puede usted ver algo ?....... i ell va respondre........  veo cosas maravillosas  !

Fins aviat,

Joan

---------------------------------------------------------------------------

Resposta:

Benvolgut Joan,


Aquest autobusos que dius, sonen fantàstics, seria qüestió de posar-los també aquí. Per exemple, fer una volta per tota Espanya en un autobús d'aquests podria ser molt xuli, no?

En canvi d'Hostels, a Barcelona, ara n'està ple, i alguns fan molt bona pinta, crec que són una magnífica solució.

Estic desitjant que ens parlis del Brasil -ja saps que és el meu país preferit- i, tot i que ja vaig anar en el 2011, no em faria res de tornar-hi. M'esperes?

Poso algunes fotos dels llocs dels que parles, més alguna cançó relacionada, i, per al·lusions, El Sr. Tuthankamon i el Sr. Howard, també han demanat d'apareixer en aquest article.

Vinga, vinga! cap al Brasil!

Una abraçada,

Maica


-----------------------------------------------------------------------------------------------

Marujita Díaz - Al Uruguay:

https://www.youtube.com/watch?v=A6g9Gnu_pj4



Colonia de Sacramento - Foto:GEO.es



Serrat y el Uruguay: 
   http://www.elpais.com.uy/divertite/musica/serrat-latinoamericano-barcelona.html



Howard Carter 



I, si finalment, si hem de parlar d'un poeta uruguayo, jo mai em deixaria a Mario Benedetti:


DE QUÉ SE RIE
         Mario Benedetti

 En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles

tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste

aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse

los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países

ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles

cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple

cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde

y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite

allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve

después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.

Poema procedente de : POEMAS DEL ALMA