traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimarts, 3 de març de 2015

Article 226) LES CARTES DEL JOAN -VI - ILLA DE PASQUA (RAPA NUI), EL MAGNETISME DELS MOAIS

28.02.15.ILLA DE PASQUA  (RAPA NUI).  EL MAGNESTISME DELS MOAIS.   (6)

Benvolguts,

No us penseu que és tan fàcil arribar a aquesta illa misteriosa, no !

Recordeu quan us deia el complicat que havia estat aconseguir passatge d'avió per anar a Rapa Nui ? Primer em diuen que no hi ha res per anar-hi fins d'aquí un mes més tard,  i per tornar, fins a dos mesos més tard.  Quan decideixo comprar per al mes d'agost o setembre, o sigui al final de la meva ruta, resulta que per art de màgia surt un "boleto" pel 21 de febrer amb tornada quatre dies després. Compro a un preu molt favorable, uns 300 euros anar i tornar, quan els preus a internet rondaven els 700 euros.

Bé, coordino la ruta de pujada per Argentina per ser a Mendoza el 19 de febrer, viatjar a Santiago de Chile el dia 20 i dormir-hi,  ja que el vol és el dia 21 a les 8'30 del matí.  El bus que m'ha de dur a la capital xilena surt a les 10'30 hores de la terminal de Mendoza (Argentina).  A les 10'00 ja soc allà esperant. A les 10'30 continuo esperant com els altres passatgers.  Vaig a l'oficina a preguntar i.... oh...! de moment tots els desplaçaments de Mendoza a Santiago resten suspesos !!!  No és habitual per què som a l'estiu, però, està nevant força a la frontera que lògicament és a la Cordillera de los Andes, i han tancat el pas fins demà !  Cal confirmació oficial, però.    
   Arriba la confirmació i ens quedem sense bus fins el dia següent o... ves a saber !  Discuteixo fins que em tornen l'import total del bitllet ja que es volien quedar el 30 % doncs la companyia al·lega "motivos ajenos por inclemencia del tiempo" !

I ara que ?  No puc esperar a demà perquè  el vol a l'ílla surt a les 8'30 del matí !  Agafo un taxi i em presento a l'aeroport, doncs l'única manera d'arribar a Santiago és amb avió.  A l'oficina de la LAN (els únics que van a Santiago des de Mendoza), m'informen que encara queden bitllets per vendre i que el preu és d'uns 500 euros !  Una barbaritat !  El preu habitual son uns 150 euros i el "boleto" del bus m'havia costat 30 euros !  Tanquen per anar a dinar i tornen al cap de dues hores. Mentrestant m'informo del preu a Aerolineas Argentinas, encara que hagi de volar a Buenos Aires i després a Santiago. El preu però son més de 700 euros i a més a més arribo a les deu del matí, o sigui no em resol res.  Canvio dolars al "mercat negre" per a que em surti més econòmic i em poso a fer cua per comprar el bitllet, no fos cas que vingués més gent i em quedés jo sense.  Si no aconsegueixo passatge no podré anar a l'Illa de Pasqua. A sobre perdré el vol d'anar i el de tornar i l'import de l'hotel que ja tinc reservat.Quina merda tot plegat !

Obren la finestreta i... oh...! ja no queden passatges per volar a Santiago !  S'han venut tots per internet !  Hi ha 168 seients a l'avió i s'han venut 170 bitllets.  L'única forma que queda és que algú no es presenti.  Em posen a la llista d'espera (li haurien de dir de "desespera" !).  Una hora després em criden pels altaveus de l'aeroport. Havien obert la venda per aquest vol.  Compro, encara que plorant pels 500 euros, i el que arribi l'últim ja s'ho farà !  Es quedarà fora per "overbooking" !

Prueba conseguida !  Faig nit a Santiago, prenc l'avió cap a l'Ílla de Pasqua, i, al diari que et donen per distreu-ret (cinc hores de vol !), un titular :  "Se decreta alerta sanitaria en Rapa Nui por primer contagio de dengue desde 2011" !......aahhhggggg........!  i per a més INRI, més de vint seients buits a l'avió  !!!?

Bé, ara si.   Quan arribes a l'ílla, que forma part del triangle polinèsic juntament amb Hawai i Nova Zelanda, et donen la benvinguda amb un collaret de flors i no et diuen "aloha" perquè aquí no toca. Aquí diuen "iorana".

Quan ja el primer dia veus una fantàstica posta de sol  amb uns moais com a protagonistes, quedes atrapat.  Alguna cosa té aquesta ílla, que t'atrapa.  Per descomptat, aquestes estàtues son el motiu pel qual tots els guiris vinguem fins aqui.  Son quasi 1.000, repartides per tot Rapa Nui.

Fa uns 300 anys, no fa pas massa temps, hi havia diverses tribus cadascuna amb el seu cap.  Totes en conjunt tenien un rei que era escollit pel guanyador d'una mena de triatló. Cada tribu presentava un competidor i tots ells havien de baixar per un penya-segat, nedar com un quilòmetre entre taurons, recollir un ou d'un ocell que es considerava sagrat, en una illeta en la que aquests niaven, tornar a nedar un altre cop fins el penya-segat, i pujar-hi.  Tot això sense trencar l'ou, es clar !  Hi havia baralles fins a la mort entre els participants!  El primer que aconseguís el repte, escolliria qui, de la seva tribu, seria el rei de l'illa durant tot un any.

Era costum construir unes plataformes en les que enterraven els reis anteriors o personatges importants i, per donar-li més "pompa" a la tomba, damunt hi col·locaven un moai que, durament havien tallat de les roques la gent del poble.  O sigui, els currantes de sempre, o esclaus, digues-li com vulguis, que depenien totalment del rei.  Aquest cada cop era més exigent i volia el moai més gran i així superar al rei anterior.  Fins que un dia, els treballadors, cansats de tanta explotació, van fer una vaga demanant més menjar i menys treball.  El rei no ho va acceptar, però, els hi va oferir que presentessin un candidat a la propera "marathó".  Si guanyava, podria escollir rei entre els seus i decidir el que volguesin durant un any.  Contra tot pronòstic, aquest debutant va guanyar la cursa i va escollir rei entre els treballadors.  Des d'aquest moment, es van deixar de construir moais, abandonant també els que eren a mig fer a la cantera.

El penya-segat on feien la competició, és a tocar d'un dels volcans que formen l'ílla.  El clima, fa que dins es conservi ple de plantes, convertint-lo en una meravella dins de la que ja és la mateixa Rapa Nui.  També presumeixen de tenir una "piedra mágica", magnètica pels minerals que poseeix.  No se pas si aquesta pedra té a veure amb l'atracció que sens en aquest lloc de pau i tranquil·litat però, alguna cosa té que hi quedes atrapat !

......... "y colorín, colorado"............

Joan


Resposta:

Benvolgut Joan,

Quines aventures!, afortunadament, tens un caràcter molt equilibrat i saps afrontar amb èxit totes les proves que et van sorgint, que no són poques!  

Per cert, aquest colorin colorado que poses al final, m'ha inquietat una mica, no serà una mena de comiat, oi? , perquè de cap manera no volem donar aquest viatge per acabat, no pensaràs restar a l'Illa de Pasqua per sempre, oi?

Joan, fes el favor de continuar enviant-nos notícies teves, sisplau!, pensa que és la única manera que tenim, de viatjar i còrrer aventures, els éssers sedentaris que no disposem del teu valor.

Que gaudeixis molt de l'Illa de Pasqua, però que ens segueixis enviant les teves notícies, des d'allà on sigui.

Una abraçada ben forta,

Maica

Pablo Neruda, va escriure aquest interessant poema, sobre l'Illa de Pasqua:

RAPA NUI 

TEPITO-TE-HENÚA, ombligo del mar grande,
taller del mar, extinguida diadema.
De tu lava escorial subió la frente
del hombre más arriba del Océano,
los ojos agrietados de la piedra
midieron el ciclónico universo,
y fue central la mano que elevaba
la pura magnitud de tus estatuas

Tu roca religiosa fue cortada
hacia todas las líneas del Océano
y los rostros del hombre aparecieron
surgiendo de la entraña de las islas,
naciendo de los cráteres vacíos
con los pies enredados al silencio.

Fueron los centinelas y cerraron
el ciclo de las aguas que llegaban
desde todos los húmedos dominios,
y el mar frente a las máscaras detuvo
sus tempestuosos árboles azules.
Nadie sino los rostros habitaron
el círculo del reino. Era callado
como la entrada de un planeta, el hilo
que envolvía la boca de la isla.

Así, en la luz del ábside marino
la fábula de piedra condecora
la inmensidad con sus medallas muertas,
y los pequeños reyes que levantan
toda esta solitaria monarquía
para la eternidad de las espumas,
vuelven al mar en la noche invisible,
vuelven a sus sarcófagos de sal.

Sólo el pez luna que murió en la arena.

Sólo el tiempo que muerde los moais.

Sólo la eternidad en las arenas
conocen las palabras:
la luz sellada, el laberinto muerto,
las llaves de la copa sumergida.