traductor

dimarts, 31 de març del 2015

Article 240) LA BELLA RAQUEL, SÍMBOL INTERNACIONAL DEL PARAL·LEL ANYS 1900...


Recordem RAQUEL MELLER, i demanem a l'Ajuntament, que la seva escultura, la que va fer l'escultor Josep Viladomat, l'any 1966, es mantingui cuidada, amb la col·laboració, naturalment dels veïns, i també s'ha de tenir cura del seu entorn, i del Teatre Arnau; testimoni dels seus èxits.

També demanem, ara, als ciutadans, que la cistelleta de pedra de Raquel Meller, sigui novament emplenada de flor fresca regularment, com ha succeint durant tant anys. 

No permetem que la deixadesa i la brutícia malmetin un lloc tan emblemàtic del Paral·lel, com és aquesta cruïlla del Carrer Nou de la Rambla-Avinguda Paral·lel.

Fa veritable pena, veure en quin estat es troba avui en dia, igualment volem reivindicar la necessitat de disposar del Teatre Arnau, com a teatre, com a centre de documentació teatral, com a museu del teatre..., volem que la placeta del davant de l'Arnau, sigui agradable i acollidora, no demanem massa, per això, amb aquest article, donem suport a la plataforma SALVEM L'ARNAU, i, amb l'Arnau, fem digne tot el seu entorn, un entorn teatral al qual Barcelona, no li pot donar l'esquena, per tot el que li deu, d'esplendor internacional, i de magnífics artistes, durant una extensíssima part del segle XX.
----------------------------------------------------------------------

La Barcelona nocturna, des del 1892, tenia un nom: PARAL·LEL, i, el Paral·lel, a partir del 16 de setembre de 1911, va tenir també un referent que es va fer internacional: RAQUEL MELLER, aquesta data és la del seu debut, que la història del Paral·lel no dubte en qualificar de "gran" al teatre ARNAU.

El seu triomf, quatre anys més tard, a Saragossa, ja seria "apoteòsic"

Entre tant, una gira per EE.UU, entre altres actuacions a l'estranger
------------------------------------------------------------------------------------------------

Hem demanat als nostres socis, i als bons amics poetes, que escriguessin poemes  dedicats a RAQUEL MELLER, i aquí els tenim:

Poema de la creativa poetessa ADRIANA FERRAN  (La poeta dels petons), 
DEDICAT A RAQUEL MELLER  -poema i muntatge fotogràfic: Adriana Ferran-



Raquel Meller 1912
Foto: BermeMar.com

JOSEP COLET I GIRALT, mestre i amic, excel·lent poeta barceloní, coneixedor de totes les barcelones de la Barcelona del segle XX, escriu aquest sonet dedicat a RAQUEL MELLER:

CUPLETISTA I MITE

La Francesca fou Meller, la Raquel,
i va vestir la veu de melodia;
la seva joventut, bella i rebel,
posà, dins la cançó, la picardia.

Barcelona va ser la seva nau
i el port del seu viatge més feliç:
va omplir tota la copa de l'Arnau
amb el xampany que la portà a París.

El món del bell cuplet, tot va ser seu;
posà al seu art, sovint, veu catalana.
La seva imatge, un escultor la féu
present per sempre en nostra vida urbana.

Fou, Raquel Meller, cupletista i mite,
i el temps la portarà per sempre escrita.

          JOSEP COLET I GIRALT
                -Març del 2015-
                                                               Joaquín Sorolla (1918)
                                                             


Un altre poema dedicat a la RAQUEL MELLER, aquest és de ROSA MARIA BISBAL, bona poetessa, deixeble del mestre Josep Colet, i amb un considerable nombre de llibres de poesia publicats, escriu aquest poema:

COM LA VIOLA

Cantava com ocell un íntim cant;
feia un vol de qui vol arribar a estrella
i, d'ençà d'una edat de flor novella,
s'alça com la lluerna irradiant.

Amb nom de Raquel Meller, fou el sol,
d'un cel brillant amb llum de primavera
i amb un aroma de "violetera"
omplí d'aplaudiments el seu redol.

Una força impulsava el seu destí,
Barcelona, París i tota Europa,
l'escuma del seu cant omplí la copa
de l'èxit fulgurant del seu camí.

Barcelona li serva la figura
i el seu record perviu en l'escultura.

                                     ROSA MARIA BISBAL
                                              -Març 2015-


--------------------------------------------------------------------

EL CERCLE DE RAQUEL

El meu avi em parlava, com la gent del seu temps,
d’una màgia especial, d’una gràcia infinita
que explicava el seu èxit, compartit a tants llocs,
malgrat la seva mida, menuda i delicada,
i un caràcter de diva, difícil, cantellut.

Jo la recordo gran però sempre enigmàtica,
encara amb un estrany orgull extraordinari,
pietosa i cosidora, com sempre havia estat,
i amb aquell tarannà tocat pel gran misteri
de la gràcia d’un art que ja em semblava antic.

Tornaven els cuplets quan jo tot just creixia
enmig de tants silencis i de nostàlgies velles,
i en vam aprendre alguns, que es cantaven de nou,
ja que sempre, amb el temps, retornen les cançons
que ens evoquen perfums d’uns dies esvaïts.

A Hollywood, París, Roma i la Costa Blava
els homes saberuts, escriptors i poetes,
periodistes, pintors, la gent més important
es va inclinar davant d’aquell rostre de fada
i d’aquelles històries d’amors i patiment.

Es deia que agraïda, al rei tan bescantat
va convidar a dinar quan tots el rebutjaven
i fins ella mateixa li va fer un bon arròs
encara vora el mar de la mítica França
en temps de canvis grans i trasbalsos i guerres.

Després, entre silencis i un cert oblit culpable
es va engrunar el record de tantes meravelles,
però en resta una font on la seva figura
eterna i juvenil ofereix les violetes
d’ahir a la gent d’avui, que no sap apreciar-les.

La llegenda retorna i a l’avinguda mítica
allà on els primers èxits la van fer universal
i desitjada i bella, famosa i envejada,
les runes d’un teatre esperen acollir
les músiques d’avui i les violetes noves.


Júlia Costa i Coderch (abril, 2015)


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

POEMES QUE LI VAN ESCRIURE ELS POETES DE L'ÈPOCA:

Esta Raquel, por su "aquel"
por su genio y por su sal
ha hecho el nombre de "Raquel"
una vez más, inmortal.

                           Manuel Machado

--------------------------------------------------------------------

A Raquel Meller

Ta veu és dolça, fresca, enamorada.
Si cantessis al bosc, s'aturaria
la font per a sentir-te, i l'ocellada;
si cantessis pel mar, amb goig l'onada
estenent-se a tos peus s'adormiria.
Quan l'home et sent, es diu: «La vida és bona!»
i del cor se li afluixen les cadenes,
i el cel aspira en ton encís de dona.
Mes quan calles, la ditxa l'abandona:
que són més fortes allavors les penes.

                                 Angel Guimerà


A Raquel Meller

Tu voz es dulce, fresca enamorada.
Si cantases en el bosque, se detendría
la fuente para oirte y el canto de los pájaros;
si cantases en el mar, la ola, tendiéndose
a tus pies, de gozo se adormecería.
Cuando alguien te oye, se dice a sí mismo: "La vida es buena",
y del corazón se aflojan las cadenas
y aspira el cielo en tu encanto de mujer.
Pero cuando callas, la dicha lo abandona
pues son más fuertes entonces las penas.


------------------------------------------------------------------


Además de su arte, que seduce y encanta,
y su intensa mirada que, amorosa, fascina,
tiene aire picaresco de artista parisina
e ingenuidad de niña con carita de santa.

Con tal dulzura entona las canciones que canta,
y da a sus creaciones gracia tan femenina,
que la frase más fuerte, en su voz cristalina,
inocentona y suave brota de su garganta.

Yo no sé si la he visto vestida de pastora en un valle,
o alegrando la escena con su gracia española,
o con mantón de flecos por madrileña calle,

o si fue en un convento de tierra burgalesa;
o si la ví una tarde vestida de manola,
camino de los toros, en clásica calesa.

¡Francisca Marqués López, la gran "Raquel Meller", la reina indiscutible del cuplé!




-------------------------------------------------------------------------

PARA RAQUEL, gracia morena, 
risa es primor, llanto es primor...
Cuando Raquel sale a escena
rie el amor, llora el amor.

         Cristóbal de Castro

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
AGRAIMENT:   Per confegir aquests articles sobre Raquel Meller, i sobre el teatre Arnau, comptem amb la valuosa col·laboració de la Bibliotecària de la "Biblioteca-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, de l'Institut del Teatre": Teresa González Borrajo, a la qual volem testimoniar des d'aquí el nostre agraïment.